Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Us deixe la traducció d’aquesta notícia.

Joaquín estava radiant d’alegria, la felicitat quedava reflectida en el seu rostre, el motiu i l’ocasió no era per a menys, vestia l’hàbit de monjo del Cister, de l’Orde de Sant Benet. El dia de Tots Sants, en la Sala Capitular del Monestir de Poblet, presidia el seu Abat P. Josep Alegre Vilas, al costat el seu “bàcul”, símbol de poder del pastor de la comunitat religiosa. Els monjos l’envoltaven, asseguts a ambdós costats, el silenci regna a la Sala. Quan ja estan tots congregats i asseguts als seus respectius llocs, es dóna inici a la celebració del ritus d’un novici canònic, en aquest cas el del nostre amic i paisà Joaquín. L’Abat digué: El nostre auxili és el nom del Senyor. Els presents responguérem: Que ha fet el cel i la terra. Fou aleshores quan entrà Joaquín, acompanyat pel Mestre de novicis. es postrà en el terra davant de l’Abat, aquest li va ordenar alçar-se, i quedà dempeus en mig de la Sala. Fou aleshores quan l’Abat l’interrogà: Què demanes? Joaquín respongué: La misericòrdia de Déu i de l’Orde. La celebració i el ritual continuaren, en un dels seus moments Joaquín va pujar a l’estrada, es va situar davant l’Abat. Aquest li va treure la jaqueta i la camisa, i amb tota solemnitat el va vestir amb l’hàbit de novici. A partir d’aquest moment seguí el ritual assegut, al costat dels seus germans, els monjos. Com a colofó abraçades i felicitacions de tots els presents a Joaquín. Se’l veia feliç i content, vestit amb el seu immaculat hàbit blanc, ja estava admés i era un membre més de l’Orde del Cister, fundada per Sant Benet, la seua morada fins a la fi dels seus dies serà el Monestir de Poblet. Ara l’Oració i el Treball (ORA ET LABORA) seran la seua constant.