"Ací, el 1977 i els anys immediatament següents, no hi hagué líders polítics (vull dir líders amb pes i amb poder) que tingueren el seny i el sentit de concòrdia dels seus col.legues que van firmar al palau de la Moncloa. Ací la discòrdia i la falta de seny i de raó van ser incitades de manera inisistent i metòdica. Ací, aquells anys, hi hagué un projecte de destrucció civil, de difusió de la mentida, de promoció de la irracionalitat extrema. Alguns dels mateixos que a Madrid signaven paus, a València excitaven instints de guerra. De paraules, d’insults, de violència física, de proscripcions, de virulència al carrer. No hauria estat difícil firmar acords assenyats al voltant d’una taula, uns pactes del palau de la Generalitat, on aquelles matèries i temes que han produït tanta desgràcia hagueren quedat resoltes i acordades. Uns pactes bàsics sobre el sentit d’aquest país dels valencians, que poc després perdé l’ànima i el nom, sobre la llengua, sobre aquells fonaments mínims que, si són acceptats i assumits, poden servir per a construir alguna cosa positiva al damunt. No van voler, ni els uns ni els altres, i ho paguem encara. Trenta anys sense pactes, i els que vindran. Allà els polítics van ser, almenys un moment, generosos. Ací van ser miserables."
Crec que no cal dir ni noms, ni moments, ni partits polítics. Bona vesprada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!