Una dona pagana pren la iniciativa d’anar a trobar Jesús encara que no pertany al poble jueu. És una mare angoixada que viu patint amb una filla “endimoniada”. Surt a trobar Jesús cridant: “Senyor, Fill de David, tingues pietat de mi”.
La primera reacció de Jesús és inesperada. Ni tan sols s’atura per escoltar-la. Encara no ha arribat l’hora de portar la Bona Notícia de Déu als pagans. Com que la dona insisteix, Jesús justifica la seva actuació: “Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes d’Israel”.
La dona no es fa enrere. Superarà totes les dificultats i resistències. En un gest audaç va prostrar-se davant Jesús, detingué la seva marxa i de genolls, amb un cor humil però amb fermesa, li adreça una sola petició: “Senyor, ajuda’m”.
La resposta de Jesús és insòlita. Encara que en aquesta època els jueus deien amb tota naturalitat “gossos” als pagans, les seves paraules resulten ofensives a les nostres oïdes: “No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets”. Reprenent la seva imatge de manera intel•ligent, la dona s’atreveix des de terra a corregir Jesús: “És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos”.
La seva fe és admirable. Segur que a la taula del Pare poden alimentar-se tots: els fills d’Israel i també els gossos pagans. Jesús sembla pensar només en les “ovelles perdudes” d’Israel, però també ella és una “ovella perduda”. L’Enviat de Déu no pot ser-ho només dels jueus. Ha de ser-ho de tots i per a tots.
Jesús es rendeix davant la fe de la dona. La seva resposta ens revela la seva humilitat i la seva grandesa: “Dona, és gran la teva fe! Que es faci tal com tu vols”. Aquesta dona li està descobrint que la misericòrdia de Déu no exclou ningú. El Pare Bo està per sobre les barreres ètniques i religioses que tracem els humans.
Jesús reconeix la dona com a creient encara que visqui en una religió pagana. Fins i tot hi troba una “fe gran”, no la fe petita dels seus deixebles als quals recrimina més d’una vegada com “homes de poca fe”. Qualsevol ésser humà pot acudir a Jesús amb confiança. Ell sap reconèixer la seva fe encara que visqui fora de l’Església. Sempre trobaran en ell un Amic i un Mestre de vida.
Els cristians hem d’alegrar-nos que Jesús continuï atraient avui tantes persones que viuen fora de l’Església. Jesús és més gran que totes les nostres institucions. Ell continua fent molt de bé, fins i tot a aquells que s’han allunyat de les nostres comunitats cristianes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Algú sap com penjar un PPS ací? Gràcies