Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

7 de juny de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Ja s’acosta el referéndum

Dissabte passat, mentre llegia l’AVUI, vaig trobar dues cartes al director que em semblen adients perquè, si encara hi ha algú que no sap què votar el dia 18, s’ho munte bé aqueix dia tan proper. J. Roca (Barcelona) feia una reflexió al voltant de l’Estatut. Us trasllade un xicotet extracte del seu text: “Jo vaig nàixer i visc a Catalunya, una nacionalitat de la qual haig de saber acceptar, sense discussió, que forma part d’una altra unitat més gran, indisoluble, perquè ho diuen alguns drets de conquista militar antidemocràtics i una llarga repressió històrica que recordo ben viva encara, i que s’han consolidat. (…) Quan surti un victoriós sí, fruit de considerar les persones com a ovelletes sense cervell i incapaces de donar la seua opinió independent, podré gaudir de 25 anys o de 30 de més insuficiències i humiliacions. Si sorgís un hipotètic no, al cap de cinc anys es podria fer un Estatut nou. O potser votar per la independència, de forma democràtica, esclar.” (La negreta és meua).

La segona carta venia signada per Enric Garriga Trullols (Barcelona). El contigut de la qual girava al voltant de Catalunya i Montenegro. Ací teniu un extracte de la seua carta: “La seua separació (Sèrbia i Montenegro) ha estat modèlica, pacífica i democràtica, només comparable amb la separació de Txèquia i Eslovàquia (1993) i abans la de Noruega i Suècia (1903)” Fins ací els fragments de les dues cartes.

Per què les he unides? Molt senzill, perquè s’hi complementen totalment: votem no el dia 18 de juny i, amb lluita democràtica i amb la força de la raó, podrem arribar a la situació de Montenegro d’avui. Per què no?  Des de 1989 (han passat sols 17 anys) han sorgit uns quants nous Estats a Europa : L’antiga Txecoslovàquia donà pas a la República Txèquia i Eslovàquia ; l’antiga Iugoslàvia ha donat pas a Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Macedònia, Sèrbia i Montenegro. I de l’antiga URSS tenim avui dia: Estònia, Letònia, Lituània, Bielorrússia, Ucraïna, Moldàvia, Geòrgia, Armènia, Azerbaiyan, Tayikistan, Kirguizistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Kazajistan i Rússia. I el que més em crida l’atenció és que alguns d’aquests països tenen molts pocs habitants:

Estònia: 1.324.000

Eslovàquia: 5.439.000

Letònia: 2.275.000

Lituània: 3.586.000

i, per no fer-ne un llistat exhaustiu, Montenegro en té 670.000. Sí, heu llegit bé, no arriben al milió.

Motius per a la reflexió en tenim uns quants. Reflexionem-hi.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.