Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
JA N’HI HA PROU! fou el lema de la manifestació de dissabte amb motiu del 25 d’abril
PRESENTACIÓ DE LENNON I ANNA de VICENT BORRÀS.
III Setmana Cultural.
Salem, 23 d’abril del 2010.
Vicent Josep Borràs i Castanyer és un dels representants més reeixits de la narrativa valenciana actual, va nàixer a Algemesí (la Ribera Alta del Xúquer) l’any 1962. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. En l’actualitat resideix al seu poble natal, i treballa com a professor d’ensenyança secundària i batxillerat -professor de Valencià- a un centre d’Alginet.
Ha intervingut en congressos, col·loquis, etc. relacionats amb la llengua, la literatura i la cultura catalanes i el seu ensenyament.
Ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques, com ara, El Temps, La Rella, Levante, Caràcters o L’Illa. A més, és membre del Consell Assessor de l’editorial Bromera, i del Consell de Redacció de la revista L’Illa.
Junt amb la seua tasca de docent, també s’ha ocupat de realitzar les introduccions a algunes obres d’autors actuals, com ara Barroca mort de Vicent Escartí, o Ribera de Josep Lozano.
Com a creador literari és un autor a qui agrada de cultivar el conte o el relat, on pareix ser que s’hi troba més còmode, tot i que també ha publicat novel·la i narrativa juvenil. Moltes de les seues obres han estat premiades:
- Premi Ex aequo Modest Sabaté Vila de Perpinyà, 1995 per Sala d’espera.
- Premi Joanot Martorell de Narartiva de Gandia, 2000 per L’últim tren.
- Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil (Ciutat d’Alzira), 2004 per Els silencis de Marc.
- Premi Constantí Llombart de Narrativa (Ciutat de València), 2008, per Lennon i Anna . (segueix)
A més a més, participà en 1999 en l’antologia El conte a València; publicà en 1999 la novel·la Notes finals, en el 2006 per a la Fundació Bromera per al foment de la lectura Paradís en blanc i negre i amb tota seguretat tindrà ja entre mans algun que altre progecte.
Llegírem a la premsa, fa uns mesos que l’escriptor valencià Vicent Borràs participava en la cinquena edició del Festival Europeu de Literatura de Šiiauliai -Lituània- un dels principals centres culturals d’aquell país de l’est d’Europa amb el seu llibre de relats Lennon i Anna. Aquest festival Europeu de literatura és un certamen de narrativa amb una trajectòria reconeguda que apropa al públic el treball d’autors procedents de Lituània i d’altres països europeus. Els autors convidats al Festival lligen fragments de les seues darreres obres en la llengua original, en aquest cas en valencià, que els espectadors escoltaran després en la traducció al lituà i podran llegir en el llibret publicat pels organitzadors.
El llibre que ara ens ocupa Lennon i Anna, amb el que obtingué,com ja hem dit, el Premi de Narrativa Ciutat de València, són una colecció de relats que parlen d’amor i desamor on l’ autor homenatgea el músic dels Beatles -John Lennon- assassinat a Nova York.
El jurat del premi en el seu moment valorà “ la sensibilitat que envolta els relats i el regust, entre la nostàlgia i l’actualitat, que l’obra deixa en el lector”.
Alguns crítics literaris han dit de l’obra:
“Les històries de Lennon i Anna són tristes. Tenen música. Són agres. Conten renúncies i silencis. Relaten malentesos. Són històries de transició. De la transició de la infantesa a l’adolescència. De la joventut a l’edat adulta. Són històries de transició doloroses i silents. Només s’hi escolta la banda sonora de l’època: Lennon, que acabava de ser assassinat. El clarinet del veí. Les peces per a corda de Mozart, una missa de Fauré… I aquesta música ambiental sufoca els crits de dolor, els brams i els plors dels protagonistes que s’esquinxen per dins i per fora sense poder o sense saber com posar-hi remei.
El primer de tots els relats, El primer mort, és directament impactant i serveix de pista de llançament perquè el lector ja no vulgui parar de llegir. Les següents històries estan formades per capítols que s’entreteixen amb un fil molt prim que enreda el lector perquè no es perda i perquè no se’n vaja.
Els protagonistes de Lennon i Anna són joves o adults que conten la seua joventut. No es tracta d’una obra pròpiament per a un públic juvenil, però sí que em sembla que val la pena que els joves hi guaiten.
El recomen vivament”.
Juli Fenollar i Banyuls
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!