Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
8 d'octubre de 2009
0 comentaris
Iu Forn, El Candidat, Amsterdam llibres
El llibre que us duc a l’apunt d’avui és el d’Iu Forn, El Candidat, d’Ara llibres SCCL, de Badalona. L’Iu Forn m’era conegut pels seus articles sempre punyents de l’Avui. I si segueix escrivint novel.les el continuaré llegint . Haig de dir que m’ho he passat molt bé embussant-me en el llibre del Forn. I més, ací i ara amb el que tenim de polítics “professionals”, “corruptes”, “curitas”, “drogoaddictes”, tot siga dit presumptament… no siga que es piquen (perquè han menjat “ajos”). Passem al llibre.
El llibre està il.lustrat per Toni Batllori i dividit en 9 capítols i un capítol afegit. El llibre és una “lliçó magistral de sàtira política escrita amb una dosi d’ironia i sarcasme… La ploma incisiva d’Iu Forn no perdona ningú, encara que tot sigui ficció.” , podem llegir a la contraporta. I així és, en done fe. A més, resulta molt “enriquidor” perquè això de l’aforament en aquest llibre no existeix, cosa que, en bé de la salut democràtica de la nostra societat, hauria de desaparéixer ja. Un/a diputat/da ha de ser com un ciutadà normal i ha d’estar sotmés a la legislació vigent i no poder-se acollir a cap dret que li permeta contestar a un jutge per escrit per estalviar-se la foto entrant al jutjat. Ja està bé de tant de “mirament”… qui la fa l’ha de pagar… com ens passa a qualsevol ciutadà del carrer.
La història del llibre és la d’un candidat que decideix de presentar-se a les primàries del seu partit. La seua exdona, la traïció de més d’un amic i els intents de la premsa per destapar-lo davant la societat faran que el seu camí cap a la candidatura estiga ple d’entrebancs. Però el candidat no farà marxa enrere, seguirà endavant. Així vorem xantatges, espionatges, cinisme, misteriosos robatoris i moltes mentides… fins a l’extrem de poder dir que la realitat supera la ficció (i en aquest cas, a fe que és així). O no us sona de res l’espionatge, el cinisme i les mentides en certs polítics no massa lluny de nosaltres (agafeu lluny en sentit de “proximitat geogràfica).
Sols us deixe un xicotet fragment del llibre (és suficient -crec-):
“-L’ètica no dóna vots, Oriol.
Llavors, cal ser ètic? I la
resposta és evident: no.”
Comparteix això:
Relacionats
Els PPCC són la nació més gran del món. I si no us ho creieu, mireu aquest vídeo, trobat per l’amic Josep Blesa
A CULTURA
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!