Sí senyor, sortim de l’armari! Joel Joan ho deia sense embuts en
aquest diari: els independentistes som legió; fins i tot n’hi ha del
PP, assegurava el famós actor. Cal que sortim de l’armari, i que
demostrem que, en efecte, "som un registre de compromís que no
s’ensumen els polítics". Estem farts de ser bons nois que diuen ai que
a Madrid s’enfadaran, ai que els fatxes ens escridassaran, ai que en
tal i en tal -que tenen poderoses trones mediàtiques- ens diran el nom
del porc. Els problemes reals d’aquests dissortats països (l’escissió
dels quals comença a ser irreversible, en contrast amb la fermesa dels
bascos) seran enfocats en benefici propi, no en benefici aliè. Que ja
ens toca ser no tan babaus, no tan generosos, no tan submisos. Joel
Joan parla en nom de Sobirania i Progrés, que pensa fer una recollida
d’adhesions que serà impressionant. ¿Manifestacions? Doncs no: "El
nostre marc no és Espanya. […] La propera manifestació serà a
Brussel·les". ¿O és que ens pensem que Espanya ens resoldrà la
diglòssia, la integració dels immigrants, la xarxa ferroviària i
l’aeroport? ¿És que pensem que a algú li interessa que ens en sortim,
fora de nosaltres mateixos?
Són les paraules més estimulants que he llegit en molt temps. La
quantitat d’espanyolistes que hi ha als Països Catalans és enorme, però
no ens arriben ni a la sola de la sabata (ni en quantitat ni en
qualitat), i, si no, llegiu els blogs que generen, d’una vulgaritat
primària i xulesca. Tot i que estic tan atònita, tan adolorida, per la
mort de Huertas Claveria, l’home que més coses sabia de Barcelona i amb
un cor immens bategant-li dins del pit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Isabel-Clara és una referència. Bona nit!. Fins demà.
Últimament estic més convençut que aquesta colla d’intel·lectuals i i artistes de tota mena en porten alguna molt grossa de cap. Tinc la sensació que des de la formació de Sobirania i progrés la cosa pren forma i consistència, vull contagiar-me de la dinàmica que desprenen, llegir-los és tot un plaer, per fi diem les coses sense embuts i això és simptomàtic.
Cada dia que passa estem més a prop de l’objectiu final.
Bona nit i a reveure!