Els Papers de Santa Maria de Nassiu

“El futur dels xiquets és sempre avui, demà serà tard” Gabriela Mistral

Més enllà del debat dels menjadors escolars com a mesura pal.liativa de’estiu (i també de Setmana Santa, com a Mislata -País Valencià-), es tracta d’afrontar la pobresa infantil en totes les seues dimensions.

Fa més de mig segle -concretament el 20 de novembre de 1959- de forma solemne, l’ONU aprovà la Declaració dels Drets del Xiquet. A partir d’aleshores han estat diverses les Recomanacions i Resolucions relatives als drets de la infància adoptades en l’Assemblea General de Nacions Unides. En maig de 2013 el Comité dels Drets del Xiquet va publicar una Observació general de les obligacions que planteja per als Estats i el que això compromet en l’àmbit de la lluita contra la pobresa infantil.

En la situació de crisi actual, la infància corre major risc de pobresa o exclusió social que la població en general en la gran majoria dels països de la UE; els xiquets i xiquetes que creixen en la pobresa o exclusió social tenen menys possibilitats que els seus coetanis més afavorits de tenir bon rendiment escolar, gaudir de bona salut i aprofitar tot el seu potencial en fases posteriors. A l’estat espanyol hi ha 8.362.305 xiquets, d’aquests, el 29,9%, és a dir, 2.500.329 xiquets viuen en llars amb ingressos davall el llindar de pobresa relativa. L’exclusió social en la infància s’està convertint en un problema de primer ordre que condicionarà l’itinerari vital d’aquests menors en el futur i que pot convertir-se en un mecanisme pervers de reproducció ampliada, segons han dit Save the Childre, UNICEF i FOESSA aquest anys passat.

Quan el nucli familiar es troba en dificultats econòmiques, si a això li sumem les conseqüències de les retallades de la despesa pública, són diversos els drets referents als xiquets i les xiquetes que es poden veure compromesos: el seu dret a un nivell de vida adquat per al seu desenvolupament físic, mental, espiritual, moral i social (art 27); el seu dret al gaudi del més alt nivell possible de salut i a serveis per al tractament de les malalties i la rehabilitació de la salut (art. 24); el seu dret a l’educació (arts 28 i 29); el seu dret a ser protegits front a tota forma de violència, neglicència, abandó o explotació (arts. 19, 32 i 34); el seu dret al descans i a l’esbarjo, al joc, a les activitats recreatives i a prendre part lliurement en la vida cultural (art. 31). Són drets universals que s’estan retallant en la infància que segons diu el govern del PP “hi ha signes evidents de creixement”.

+Mobilitzar tots els actors per a crear i/o consolidar una Plataforma d’Infantesa.

+Promoure la participació infantil on els xiquets i xiquetes siguen protagonistes.

+Fomentar l’associacionisme i els moviments de la infantesa.

+Donar la paraula al professorat que expresse la seua observació a les aules.

+Escoltar la família que manifeste el seu sentir sobre els fills.

+Promoure estudis sobre les necessitats de les llars prestant especial atenció a xiquets i xiquetes vulnerables.

+Dur a cap accions de sensibilització.

+Compartir experiències i accions significatives que s’estan duent a cap al nostre país.

+I com diu Save the Children en el seu informe recent: Més que en les declaracions, expressions de voluntat política, és en els pressupostos públics on més clarament es reflecteix el compromís polític dels governs per tal d’abordar la situació dels xiquets i xiquetes en un país. I afig jo: i en particular dels que es troben en una situació de pobresa. Ho estem fent? Qui pregunta ja respon.

PD: La imatge és de: www.tallerdefotos.cat