Ahir em deixava un comentari al meu post Carles Tomàs, de Beniarrés, en què qualificava els populars d’inquisidors. I tant que sí. I podríem seguir el llistat i no acabaríem. És cert que fa uns dies Alfons Cervera els anomenava incorregibles en un article de Levante-EMV. Pense que les dues coses els defineix a la perfecció. Són INQUISIDORS I INCORREGIBLES. Sembla que han recapacitat i volen “aturar” el moviment contestatari escolar. No ho sé. Els conec i no me n’acabe de fiar. De tota manera, si la Plataforma per l’Ensenyament Públic ha considerat ajornar la jornada de vaga, donem-los el benefici del dubte. Però molt hauran de canviar -cosa poc probable i/o impossible a hores d’ara- perquè siguen capaços d’arribar a una entesa amb pares, mares, professors, professores, dindicats i alumnes. Temps al temps.
I per acabar el post us deixe algun article dels que ha aparegut a la premsa aquests dies:
Tampoc són tant dolents i no volen res mal al seus subdits, ni tant diferents al govern espanyol del PSOE a Madrid o amb el govern light d’Esquerra a Catalunya.
No t’han ensenyat mai que qui mana és qui mana i la resta a tragar? els sindicats s’han agenollat da vant del poder que són els que manen, paguen i alliberen de treballar amb xiquets als alliberats sindicalistes. salut i bones festes-