Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 de desembre de 2009
1 comentari
INDEPENDÈNCIA
És el títol de l’article de Manel Rodríguez-Castelló d’ahir a Levante-EMV. El subscric totalment.
Manel Rodríguez-Castelló
INDEPENDÈNCIA (Levante-EMV)
Arenys de Munt es va destapar la caixa dels trons i els reguerons de pólvora de les consultes sobiranistes ja recorren mig Catalunya. A aquesta alegria democràtica i a la descordamenta de pors i complexos atàvics, inimaginables fa uns mesos, hi han contribuït bona cosa els tripijocs del Tribunal Constitucional a compte d’un Estatut ja retallat en origen però votat democràticament (i rubricat per Sa Majestat, déu n’hi do!). Només faltava que, vespres de Santa Llúcia, en què les urnes es posaran de nou a ballar la sardana a molts altres pobles, una enquesta revele que més d’un 50% de catalans votarien sí a la independència. Més enllà del motiu de la consulta, higiènica per a qualsevol demòcrata, em sembla engrescadora l’existència de pobles (que a més són cosins o germans nostres) capaços de trencar amb un colp de falç imaginatiu els guions previstos, els cercles viciosos, els camins rutinaris de la política, i sacsejar les poltrones on els professionals de la cosa pública descansen els seus culs. Empesa per la societat civil, que pel que es veu no sempre es decanta per la becada televisiva ni per bavejar davant l’oripell de l’espectacle, la classe política catalana ha hagut de reaccionar davant un moviment i unes il·lusions, un projecte que, de moment almenys, creix com la bromera. Ja s’ho faran els doctes jutges amb el merder a què els ha abocats la denúncia del PP i la tebiesa del PSOE, però una amputació de l’Estatut no pot sinó augmentar la desafecció de Catalunya, com ara se’n diu, que ve de lluny i està ben justificada, i els partidaris d’acarar el seu futur amollant el llast d’una Espanya que només els vol «en la cocina y con la pata quebrá». Res de més raonable que separar-te de qui no pot viure amb tu (perquè et detesta) ni sense tu (perquè et xucla els diners). La resposta de la brunete mediàtica a un editorial tan assenyat com el que van publicar conjuntament dotze diaris catalans sí és un exemple de desafecció, etnocentrisme i mala llet. La mateixa que desplegaran els quatre falangistes salvapàtries pels pobles on es faran consultes. No passa res, però. Només que el tabú de la independència ha començat a esmicolar-se, i això, diguen el que diguen, és molt bo per a la salut democràtica, inclosa l’espanyola.
Comparteix això:
Relacionats
QUAN JOSEP M. BALLARÍN, CAPELLÀ, HA ESCRIT AÇÒ ÉS QUE
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo no tan sols el suscric sinó que a més, m’il·lusione.