Per fi, arribà la vesprada de l’1 d’abril -aquell dia en què el ejército rojo…- i cap a les 18 h férem camí (amb cotxe, no penseu malament- cap a Gandia (la Safor). Havíem quedat amb un grup d’alumnes per tal que vingueren a la II Intercomarcal. Els entrades ja les teníem reservades. I a la porta del
Teatre El Raval ens trobàrem amb més alumnes i amb amics, coneguts i saludats (
Enric Morera, Josep M. Moya, etc.) També hi havia algun/a pare/mare d’alumne/a. Un cop aparcat el cotxe, arribàrem a la taquilla. Allí es trobava
l’Adrià (Òscar Jaenada). El saludàrem. I un cop repartides les entrades, accedírem al teatre. Ocupàrem la nostra butaca i esperàrem que la veu de
Toni de l’Hostal iniciara l’acte.
L’acte s’inicià amb les crides a apagar els mòbils, etc. I començà la vesprada. El primer tema fou interpretat per la promesa del País Valencià i filla de
Pep Gimeno "Botifarra". Continuà ell amb temes del seu "preciós" repertori. I cap a la fi de la seua actuació fou acompanyat per
Miquel Gil. Miquel Gil ens obsequià amb el
Lladres que entreu per Almansa".
A continuació actuà
Pequeño Mulo. I, com a plats forts,
Remigi Palmero i Ovidi Twins. De l’actuació de Pequeño Mulo poc podem dir perquè fa un tipus de música que respectem moltíssim però no ens acaba de fer el pes (a mi personalment, i que no s’ho prenga com un "lleig" (feo en castellà). De
Remigi Palmero direm que no va defraudar. Fins i tot captà l’atenció de l’alumnat (que ni el coneixia). I ja per acabar i per segona vegada en la ciutat de Gandia (almenys pel que sé) l’actuació dels Ovidi Twins. D’aquests dos, què us en diré? Que els escolteu: tenen cd a l’abast. I m’he deixat per últim el duo
Ix (del verb Eixir-Sortir).
Com deia la convocatòria de la II Intercomarcal és un duo alcoianocontestà a la conquesta okupa de Barcelona. I certament fou així. Encara que en bé de la veritat, hem de dir que un dels dos membres ja no és okupa (segons confessió personal).
La II Intercomarcal acabà amb el lliurament dels dos guardons per part de Lucrècia de Borja i Òscar Jaenada a Pep Botifarra i Miquel Gil per mèrits propis.
Després de més de dues hores i mitja llargues, abandonàrem el teatre. Encara que a continuació hi havia el 2n Sopar Intercomarcal (a petició del "poder" valldalbaidí) no poguérem acudir-hi. Mossén Gàlim hagué d’excusar l’assistència per motius personals. Però, si tinguera la cara del MoltHo Saplana, haguera pogut recórrer a un avió privat i fer acte de presència. Ens hi trobàrem amb el Jordi Albinyana i parella. I de mossén Esclafamuntanyes no en sabérem res. Al dia següent teníem classe a les 8 h. Hi arribàrem (com solem fer habitualment). Bona vesprada.
P.S. És una de les factures que hem pagat entre totes i tots els contribuents al "personatge" Saplana.