Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Un tradueix aquesta carta pel seu interés.

El meu nom és Clara García i visc en Sejas de Aliste, un xicotet poble d’uns 100 habitants proper a la frontera amb Portugal. Tinc 16 anys i sóc una d’aqueixos molts adolescents que vivim en zones rurals i veiem amb por el nostre futur.

Actualment estudie en l’IES Aliste (Alcañices) i estic a punt de començar 2n de batxillerat. El meu objectiu és acabar aquest any el batxillerat, fer la PAU i crec que optaré per començar un Grau en Física. Encara que no tinc molt clara la meua carrera, sé que fer almenys un màster en acabar-la va a ser imprescindible si vull obrir-me pas en el món rural. Aquest i altres problemes són comuns en tots els estudiants, però la situació és encara pitjor si li sumem ser de poble. En un principi açò no hauria de ser un inconvenient: per què algú de ciutat té més oportunitats que nosaltres? Tanmateix des de la pròpia experiència, està clar que és cert. Les dificultats presents al poble són diverses: tenim menys accés a la informació, pitjors comunicacions (en el meu poble encara no hi ha accés a Internet), no tenim acadèmies en cas que necessitàrem classes particulars, disposem de menys locals d’oci (que mai vénen malament per a relaxar-se de l’aclaparament), no disposem de biblioteques públiques en moltes ocasions, hem d’adaptar-nos a la vida de ciutat quan eixim fora a estudiar… i un llarg etcètera d’inconvenients que molts dies ens fan pensar “quina sort tenen els de ciutat”. Encara que viure en un poble no té sols desavantatges; sabem que en part tenim sort: un centre més familiar i acollidor (no som 30 en cada aula com passa en els grans instituts, per la qual cosa ens sentim a gust), tranquil.litat al carrer, ni rastre d’estrés de la ciutat…

És realment el poble tan mala alternativa com a futur? Sembla que a mesura que cresquem, als joves de poble se’ns inculca que tenim d’intentar anar-nos-en només puguem: a la ciutat, a l’estranger… tanmateix, pot que el poble oferisca alguna alternativa i que no ens hàgem parat a pensar-hi. Obrir una xicoteta tenda, una consulta, un taller, una empresa… El que siga per tal de no haver d’anar-nos-en de mala gana de la que és i sempre serà la nostra terra…

Òbviament no és fàcil solucionar els problemes a què ens enfrontem els joves que vivim en els pobles; està clar que una reforma de les lleis educatives i laboral podrien ajudar-nos, així com una millor preparació davant el futur incert i una millora en l’accés a la informació. De moment, sembla ser que tenim de conformar-nos amb plantejar solucions davant nosaltres mateixos: esforçar-nos en assolir els nostres objectius, enfocar com volem que siga la nostra vida en un futur i no deixar de reclamar una igualtat en drets i oportunitats.