Els avis poden contar el que feren, el que els va anar bé i el que els va anar malament. Però els avis no poden pretendre que els seus néts pensen i facen igual que ells en tot. Passa això?
Els nèts reben molt dels avis: estima, cura, pagues, temps, protecció, … i esperen gratitud i un poc d’estima. Els nèts no poden acomiadar els seus avis amb un constant “no em ratlles”, iaio. És així?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!