Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 d'abril de 2006
Sense categoria
0 comentaris

I una per riure o plorar (segons com vulgueu…)

Hi ha un llibre de Pere Pena Generació L editat per Proa en què l’autor fa referència a un dels disbarats que féu un alumne de 4t d’ESO en un examen de castellà. La qüestió anava sobre una rima de Bécquer, “en què el poeta narra el retrobament en una festa de dos amants que havien mantingut una història secreta. Un amic comú, que lògicament no en sabia res, els presenta; ella, sense immutar-se i divertida, li diu: “Creo que en alguna parte/ he visto a usted…” Llavors, ell pensa que tota aquella gent de la festa pagarien el que fos per saber la veritat, i ho expressa d’aquesta manera: “…¡Ah!, bobos,/ que sois de los salones/ comadres de buen tono,/ y andáis por allí de caza/ de galantes embrollos./ ¡Qué historia habéis perdido!” Doncs bé, una de les preguntes de l’examen demanava el significat de l’expressió “galantes embrollos”. Dels divuit alumnes de la classe, només dos van anotar que es referia ala afers amorosos; el més divertit, però, va ser la interpretació que sis o set van fer, tots en la mateixa direcció, i que quedava resumida en la resposta al.lucinant d’un d’ells: els “galantes embrollos”, escrivia el noi, eren “la cornamenta del ciervo”. Com que en el poema sortia la paraula caça, que “galantes” remotament s’assembla a “gacela”, i afegint-hi una mica d’imaginació, recordant potser els televisius combats dels cèrvols en zel, doncs ja tenim els corns de les bèsties. (pàg. 187). Fins ací el fragment. De veritat, hi ha vegades que no sabem si fer foc o fugir els ensenyants… Ara sempre es pot mirar des del vessant “surrealista” com diu Pere Pena.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.