Surrealisme. El surrealisme polític, la irracionalitat concreta, està en el fons de la vida valenciana dels anys presents i de la seua projecció endins i enfora. La realitat és que els valencians cada any que passa som més lluny dels rics, i cada any més prop dels pobres. Això és progrés, això és ser líders i envejats per tothom. En producció industrial, la reculada és igualment constant: hi perdem punts, accelaradament. I en el mateix sentit van les xifres comparatives d’inversió pública, o de places hospitalàries i escolars, i més cosetes sense importància: si no som els últims, ens hi acostem implacablement. I al costat d’això, la prestidigitació, la propaganda triomfal, l’ordre que, contra la realitat, hi estableix l’al.lucinació o la paranònia. La realitat no compta, la realitat no té cap crèdit: la fantasia és fantasia, la propaganda és propaganda, i la realitat és que el País Valencià recula i baixa, que aquest és el país de la mentida pública coberta amb això que se’n sol dir grans esdeveniments inútils i caríssims. (segueix)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… açò és un país? Sembla més un “cortijo”, menat cap a la anihilació. Quan ja no quede res per explotar (econòmicament i literal) ja veurem què fan aquests que ara, i des de fa molts anys, ens volen vendre la “burra” del progrés a base de “grandes eventos”.