Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

6 de maig de 2009
1 comentari

I què fem?

Santa Beneta i Sant Doménec Savi

 

Llegia dilluns un article de José Yoldi a EL PAÍS. Cursillos para futuros delincuentes duia per títol. De seguida vaig pensar que no podia ser. Però sí. És cert: un magistrat ha donat trucs a 240 agents per tal d’evitar condemnes per mals tractes. Llegiu-lo i ja em direu què us sembla. Però si l’he dut al bloc és perquè acaba l’autor amb una cita de Confunci que no vull deixar de compartir amb vosaltres: “

 

“Els vicis vénen com a passatgers, ens visiten com a hostes i s’hi queden com a  amos” 

També us vull recomanar la lectura de l’article de Joan F. Mira d’El Temps (núm. 1297) intitulat País possible, 1. Us en deixe un xicotet fragment. I si algú el vol me’l pot demanar i li l’enviaré escanejat. Bon dia.

Surrealisme. El surrealisme polític, la irracionalitat concreta, està en el fons de la vida valenciana dels anys presents i de la seua projecció endins i enfora. La realitat és que els valencians cada any que passa som més lluny dels rics, i cada any més prop dels pobres. Això és progrés, això és ser líders i envejats per tothom. En producció industrial, la reculada és igualment constant: hi perdem punts, accelaradament. I en el mateix sentit van les xifres comparatives d’inversió pública, o de places hospitalàries i escolars, i més cosetes sense importància: si no som els últims, ens hi acostem implacablement. I al costat d’això, la prestidigitació, la propaganda triomfal, l’ordre que, contra la realitat, hi estableix l’al.lucinació o la paranònia. La realitat no compta, la realitat no té cap crèdit: la fantasia és fantasia, la propaganda és propaganda, i la realitat és que el País Valencià recula i baixa, que aquest és el país de la mentida pública coberta amb això que se’n sol dir grans esdeveniments inútils i caríssims. (segueix)


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. … açò és un país? Sembla més un “cortijo”, menat cap a la anihilació. Quan ja no quede res per explotar (econòmicament i literal) ja veurem què fan aquests que ara, i des de fa molts anys, ens volen vendre la “burra” del progrés a base de “grandes eventos”.

Respon a anmonbar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.