Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
13 de febrer de 2010
1 comentari
I què fem amb el fracàs escolar?
Ja m’heu llegit més d’una vegada que el fracàs escolar és fracàs social. No cal cap explicació per tal de tenir-ho clar. Faig un curset sobre els PQPI (Pla de Qualificació Professional Inicial), i dimecres, un senyor que venia de conselleria ens reconegué que les dades del fracàs escolar (que als papers són d’un 30%) ja superen el 40%. No es diu per no crear “alarma social” (això que tan de moda tenim ara). Siga del 30% o supera de llarg el 40%, la realitat és la que és: al meu centre tenim 5 grups de 1r d’ESO (uns 150 alumnes) i dos grups de 4t d’ESO (uns 50 alumnes). Si sabem unes poquetes matemàtiques veurem que, pel camí, des de 1r a 4t d’ESO, hem perdut 100 alumnes, un 66%. Aquest és el fracàs escolar real (el que jo conec -almenys-). Però tranquil.litat i bons aliments perquè el Pacte per l’Educació del PPOE ens ho solucionarà tot. Si és que abans no ens hem quedat pel camí.
Per què? Llegiu i veureu què passa.
Los padres protagonizan una de cada tres agresiones a los profesores (Levante-EMV).
Educación cataloga de especial dificultad los puestos docentes en cárceles y rurales (Levante-EMV).
La autoridad del profesor (Levante-EMV)
Bon dia.
Comparteix això:
Relacionats
IMMIGRANTS I GENT DEL POBLE
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Faig classes de repàs a un xiquet de 15 anys que suspen moltes assignaures: català, química, matemàtiques, anglès, etc.
I em sap greu perquè no és un xiquet que no pugui aprovar, senzillament és molt imaginatiu i dispers, conviu amb situacions d’adults normals però que els xiquets trigan més a digerir i francament és molt trist que hagi de conviure amb les bronques dels pares i l’estigma dels suspensos quan amb un enfocament adaptat a la seva manera de veure la vida imaginativa podria ensortir-se’n. A tot aixó, vull dir que potser aquest 40 o 30% que es diu que fracassa, senzillament té necessitats i capacitats diferents a la resta, i de cap manera parlo que sigui millor ni pitjors sinó diferents, ara que sembla que el nostre sistema d’ensenyament, monosistemic, s’estima més excloure’ls i titllar-los de fracassats, en aquest moment. Bé, esperarem temps de més comprensió.