Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de març de 2010
0 comentaris
I després de l’acte d’homenatge
Com que abans no havíem tingut ocasió de saludar el Sr. Bausset, volíem fer-ho ara i felicitar-lo i donar-li l’enhorabona pels cent anys que farà molt prompte. La cosa semblava una tasca “quasi” impossible. Amb més de 300 persones al voltant no hi havia manera humana d’accedir-hi.
Mentre anàvem apropant-nos tinguérem ocasió de saludar diverses personalitats que es trobaven a la sala.
Mentre anàvem apropant-nos tinguérem ocasió de saludar diverses personalitats que es trobaven a la sala.
En primer lloc, ens acomiadàrem d’En Francisco Gil Gandia, canonge de la Seu, que ens acompanyà assegut a la nostra dreta tot l’acte. I ell mateix fou qui digué això de “quina llàstima que en aquests actes hi haja tants pocs representants de la ‘clerecia'”.
La primera sorpresa ens l’enduguérem perquè, en un moment, ens trobàrem al costat de la Sra. Marta Ferrusola, esposa del president Jordi Pujol, i fou ella mateixa qui ens saludà (no hi havíem parlat mai), i entre altres coses li vaig explicar que, durant el govern del seu marit, vaig fer les oposicions a Catalunya i m’hi vaig estar sis cursos (quatre a Agramunt i dos a Sabadell). Una senyora senzilla i amable.
La primera sorpresa ens l’enduguérem perquè, en un moment, ens trobàrem al costat de la Sra. Marta Ferrusola, esposa del president Jordi Pujol, i fou ella mateixa qui ens saludà (no hi havíem parlat mai), i entre altres coses li vaig explicar que, durant el govern del seu marit, vaig fer les oposicions a Catalunya i m’hi vaig estar sis cursos (quatre a Agramunt i dos a Sabadell). Una senyora senzilla i amable.
Tot seguit volíem saludar el president Pujol (en aqueix moment es trobava parlant amb Toni Ferrando, benicoletà i membre de l’AVL i de l’IEC). No gosàrem interropre’ls. I tot seguit com que l’amic i monjo Josep Miquel havia quedat a presentar-me el P. Abat de Montserrat i no donava abast a rebre enhorabones i felicitacions pel pare, vam decidir ser nosaltres qui ens presentàrem al P. Abat. En un moment en què poguérem li diguérem qui érem, com ens havíem conegut amb Josep Miquel i quina “coseta”, sempre que puga ser i dins de les possibilitats de la seua persona, fa temps que duem entre mans. Li vam explicar breument en què podria consistir i que, a través de Josep Miquel, li faríem arribar la proposta. Es mostrà molt receptiu. Li donàrem les gràcies perquè segueixen fidels al poble i a la cultura. I com digué en el parlament, “a Montserrat també preguem pel País Valencià”. Gràcies, P. Abat.
I és clar, no volíem anar-nos-en sense saludar el Sr. Bausset. Ens apropàrem a acomiadar-nos de l’amic Josep Miquel, i li diguérem que ja havíem parlat amb el P. Abat, que aqueix dia i moment no era adient per a altres concrecions, i ens donà les gràcies per haver-hi assistit, gràcies que li devem a tota la família Bausset.
I quedava la darrera gesta: aconseguir un minut amb Josep Lluís Bausset. Fou l’amic nosal3, un altre alcudià, qui serví de pont per a les enhorabones i salutacions. Breument li vaig dir com havia estat que ens coneguérem amb el seu fill i és quan em “soltà” -com és ell- allò de: “Si ja ha saludat el meu fill, no calia que es molestara a saludar-me”, a la qual cosa li vaig dir que no, que estava molt content per poder comptar amb valencians com ell, però ell insistia que no calia haver-me molestat. En aquest fet “puntual” es veu l’home “SUBTERRANI”.
I tot seguit abandonàrem l’OCCC i anàrem cap al Trinquet Pelaio a dinar. Ens acompanyaren nosal3, Adrià, Jordi, TdH, Elisa i jo mateix. I el dinar ja dóna per a un altre apunt.
No vull acabar l’apunt sense donar les gràcies per tant i tot el que ha fet, fa i farà encara Josep Lluís Bausset. PER MOLTS ANYS, SERVIDOR DE LA PÀTRIA!
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!