Els Papers de Santa Maria de Nassiu

2. Qüestió eclesial. L’abat diu: “Hem d’afavorir la comunió fraterna en l’Església compartint la missió d’anunciar Jesucrist en una pluralitat de vocacions i serveis. El papa Francesc insisteix a dir que hem de viure la fe amb joia i que l’hem de testimoniar oportunament als nostres contemporanis”.

3. Qüestió europea. Diu: “Europa, sotmesa a una profunda crisi d’identitat i de valors, només retrobarà el seu sentit i la seva ànima si es fonamenta en els valors del cristianisme que li donà origen, viscuts en la laïcitat sana i respectuosa que demana la democràcia”.

4. Qüestió socioeconòmica. Diu: “El moment social i econòmic no és fàcil. Tampoc ho era en l’època de sant Benet. Ell no es descoratjà. Ensenyà a crear un clima de convivència basada en el respecte a l’altre, en la confiança que les persones poden millorar. Perquè hi hagi una convivència sana cal que la pluralitat d’opinions trobi a través del diàleg el que és millor per al conjunt i no pas per beneficiar uns pocs. Sant Benet diu que els més forts no han de voler imposar el seu criteri, sinó que cal escoltar i valorar tothom, particularment els més petits des de la perspectiva evangèlica. Cal fer un ús sobri dels béns materials, que cal compartir amb els necessitats i establir uns criteris que facin que l’economia estigui al servei de la persona, i no la persona al servei del guany econòmic”.

5. Qüestió espanyola i catalana. Diu: “A nivell d’Estat i de Catalunya, hi ha una situació que dificulta trobar solucions compartides als problemes econòmics, socials i fins de país. S’ha creat una cultura del desprestigi mutu, de la crítica corrosiva, de la calúmnia, del joc brut, casos de corrupció. Estan en crisi institucions importants. Hi ha legitimitats bàsiques posades en qüestió. Es donen situacions de bloqueig que dificulten l’atenció necessària a moltes persones que sofreixen greument els efectes de la crisi. Tot això crea desconfiança, pessimisme, sentiment d’impotència. Enfront d’això, sant Benet ens invita a no desesperar, a conrear els valors humans i ètics arrelats en l’Evangeli perquè poden ajudar a superar la situació actual i a trobar creativament camins de futur”.

6. Missió monàstica. Diu: “En aquest moment, els monestirs hem de continuar essent testimonis de com una vida evangèlica és capaç de transformar les realitats humanes, amb la seva grandesa i la seva feblesa, i de portar a la pau i a la plena realització de les persones. Hem de ser testimonis de com una vida centrada en l’Evangeli és capaç de construir una societat que tendeix a l’ideal fratern de compartir els béns espirituals i materials. Els monjos ens hem apartat en cert sentit del que constitueix el dia a dia de la vida de la societat, però no ho hem fet per evadir-nos-en sinó perquè hem sentit la crida a lliurar-nos intensament a Déu. Això ens permet de mirar la societat des de la Paraula de Déu, i, per tant, des de l’amor i la solidaritat. D’aquesta manera podem servir els nostres germans en humanitat amb la pregària i amb el ministeri de l’acolliment que sap escoltar des del silenci interior. No pas des d’una superioritat moral que ens donaria l’status monàstic, sinó des de la consciència de la nostra fragilitat i del nostre saber que no som pas millors que els altres”.