Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

4 de març de 2010
3 comentaris

HOMENATGE SR. JOSEP LLUÍS BAUSSET VALÈNCIA, 27 DE FEBRER DEL 2010

Ací us deixe el text del P. Abat del Monestir de Montserrat Josep M. Soler, pronunciat dissabte en l’homenatge al Sr. Josep Lluís Bausset. 

Homenatge
Sr. Josep Lluís Bausset

València, 27 de febrer del 2010

 

        President
d’Acció cultural del País Valencià, Sr. Eliseu Climent,

        M.
H. Sr. Jordi Pujol, Rector Magnífic de la Universitat de
València, Molt Il·lustre Sr. Alcalde de l’Alcúdia, Autoritats,

        Amic
Josep Lluís Bausset i família,

        Senyores
i Senyors:

 

        “Servidor
de vostè i de la pàtria”. Des de fa molts anys aquestes són les paraules finals
de la felicitació de Nadal que envia Josep Lluís Bausset als seus amics i
coneguts. Són unes paraules que el defineixen bé. Tot el seu treball, l’ha fet
com a servei. Un servei d’“home subterrani”, que deia Joan Fuster; és a dir, un
servei fet discretament, sense voler figurar ell personalment. Amb un desig
ferm de fidelitat a la seva consciència, s’ha dedicat a treballar per la
llengua, per la cultura, pels valors democràtics i pel progrés social. Ho ha
fet amb fermesa. Així s’ha fet servidor de la pàtria, i la pàtria és una
cultura, una llengua, una manera de ser arrelades en unes persones concretes i
a un territori estimat. Això és el que ha volgut servir i continua servint
d’una manera envejable a les portes dels 100 anys. Estic segur que ho ha pogut
fer, a més de la seva preparació personal, perquè al costat ha tingut una
esposa, la Sra. Matilde,
i uns fills, Teresa, Matilde i “Pepe” (l’actual G. Josep Miquel de la comunitat
de Montserrat) que l’estimen i li fan costat. Evidentment, també li ajuden, amb
un ritme quasi litúrgic, la tertúlia amb els amics, els concerts i el joc de
pilota que segueix puntualment.

PD: El text continua més avall i des d’ací done les gràcies a l’autor de la fotografia per haver-me-la feta arribar.

La seva
trajectòria ha de servir de model per a les generacions que venim darrere d’ell;
particularment per a les més joves. La formació de Bausset és fonamentalment
científica (farmàcia, químiques), però això no li ha privat de tenir un bon
bagatge humanista que li ha estimulat la reflexió intel·lectual i el treball
per les humanitats. Aquesta integració (ciència-humanitats) és un aspecte que
cal recuperar, en un moment que el conreu de les humanitats està en crisi. És
molt important anar més enllà dels coneixements científics i tècnics que sovint,
a causa de la gran especialització que suposen, queden dissociats els uns dels
altres i de la cultura humanista. Cal cercar, mitjançant la reflexió
intel·lectual, la unitat d’una saviesa existencial que permeti la maduració de
les persones i doni sentit i esperança. Hi ajuda la saviesa dels clàssics, que
tenen molta a cosa a dir al nostre món contemporani, així com la dels pensadors
posteriors. Entrant en contacte amb els clàssics, podem conèixer una saviesa vinculada
a una dignitat ètica, que posa al centre el valor de la persona humana, i per
això s’obre al respecte de l’altre, a la responsabilitat social, a la dignitat
i a l’eficàcia del treball, a l’exercici dels propis deures segons el que és
just. D’aquí, se’n segueix la consecució d’una veritable joia de viure i una
visió positiva del món. Avui, ho veiem realitzat en el Sr. Bausset.

Hi ha, encara, un altre àmbit ben relacionat amb el que acabo de dir de
l’humanisme, que em suggereix la trajectòria vital de Josep Lluís Bausset. És
l’àmbit dels valors. Després d’algunes dècades de crítica dels valors
tradicionals i davant la crisi dels referents col·lectius, ha arribat l’hora de
treure algunes conclusions a partir del que hem pogut aprendre de l’experiència
recent. Els antics ja deien que la virtut es trobava sempre al mig de dos
extrems, no en l’equilibri típic de la mediocritat –no ser ni fred ni calent–
sinó en el que és fruit de la saviesa i de l’experiència humanes. Cal restablir en l’àmbit de l’opinió pública el debat
sobre els valors, no tant ja en el sentit d’uns mínims formals que assegurarien
les legítimes iniciatives dels individus sinó proposant concretament aquells
valors humans essencials que creiem que seria bo compartir de la manera més
àmplia possible. La qüestió dels valors en la societat occidental ha deixat de
ser la reivindicació dels “neocons” i ha passat a ser un tema que interessa a
col·lectius de tot tipus, fins a governs progressistes. Ja fa temps que hi ha
qui hi reflexiona i qui n’escriu articles o llibres. “Els valors interessen, i
cada cop més a col·lectius de tot tipus”. És una “qüestió vital”, d’una manera
particular en el procés que està vivint la nostra societat. ¿Quins valors hem
de transmetre als qui seran responsables de la societat d’aquí a quinze o vint
anys? (cf. Francesc Torralba,
Valors
transversals
a Avui, 24, abril 2008). Hem de fomentar una sèrie
de
valors que es puguin materialitzar en la conducta quotidiana dels
individus i en el més gran nombre possible de formacions socials. A més, és
clar, del respecte als valors democràtics expressats en la Declaració dels Drets
Humans, voldria esmentar com a valors per a transmetre alguns que són relatius
a la vida de cada dia: la cultura de “l’esforç [constructiu], la constància, la
prudència, l’eficiència, l’equitat, la disponibilitat, l’amabilitat, la
iniciativa, la competència, el rigor, l’exigència, el goig per la feina ben
feta”, la solidaritat, el respecte mutu (cf. ibídem). Cal que aquests valors es
difonguin des de la família, de l’escola, del món del treball, de les
associacions cíviques, polítiques, ciutadanes, des dels mitjans de comunicació,
a nivell de barri, de municipi, de comarca, etc. Partint de la base que la
qualitat d’un país depèn de la qualitat humana de la seva gent.

A més d’aquets valors dels quals he parlat, cal potenciar els hàbits de la confiança. Si en la societat no hi hagués una immensa majoria que actués des de la
confiança seria el caos a diversos nivells.
Les relacions humanes troben el seu coronament en la confiança: el
matrimoni, la família, l’amistat, el comerç, la medecina, la cura en les
situacions de fragilitat, qualsevol organització que vulgu
i dur a bon
terme un projecte… La sospita generalitzada portaria a col·lapsar els
intercanvis humans. La nostra societat n’hauria de ser conscient en aquests
temps de forta crisi econòmica i de forts enfrontaments entre posicions
adverses tant a nivell polític com a altres nivells. La discrepància és
legítima i és bona en una societat democràtica; no ho és, en canvi, la sospita
generalitzada i la desconfiança; i cal no donar-hi peu. La confiança
constitueix una virtut essencial de l’ésser humà. L’autonomia i la dependència
mútua es regulen des de la confiança. No deixem, doncs, que la suspicàcia, que
la desconfiança, entrin dintre nostre i ens portin divisió. La relació, el
diàleg, l’intercanvi creen confiança i solidaritat. Pensant en això, i per
referir-me a un aspecte concret, vaig ser un dels promotors de la Iniciativa legislativa
popular per a una TV sense fronteres; i ens hem de felicitar perquè ja tenim
més 400.000 signatures a favor d’aquesta iniciativa.

Em plau participar en aquest acte. En primer lloc perquè Josep Lluís és
pare d’un dels nostres monjos i això el vincula d’una manera molt especial amb
la comunitat que represento i amb mi mateix. I, en segon lloc, em plau ser aquí
per la sintonia que hi ha entre el servei que avui festegem i un dels aspectes
importants de la comunitat de monjos montserratins. Efectivament, Montserrat, a
més de la seva missió de monestir i santuari marià, té una vocació de servei a
la cultura, a la llengua, a la pàtria; i procurem ser-hi fidels, dins de la
voluntat d’estar també oberts a totes les persones i a tots els pobles.

Josep Lluís Bausset ens ensenya que la constància i la fermesa de fons unides
a la finor de tracte poden assolir bons resultats. Li hem d’agrair tot el seu
treball d’“home subterrani”, el seu mestratge públic, la seva reflexió
intel·lectual, el seu ser “servidor” de les persones “i de la pàtria”, la seva
constància i la seva perseverança. I l’hem de felicitar ara que està a punt de
coronar el cim dels 100 anys amb una lucidesa mental i amb una agilitat física
ben envejables.

L’homenatge d’avui mira la trajectòria d’aquest home de principis que no
vol la notorietat. Però no es limita al que ell ha fet, fa i encara farà.
L’homenatge d’avui mira també cap al futur i ens compromet a tots. Perquè la
lloança que fem del treball de Josep Lluís Bausset no fora adequada si alhora
no ens comprometéssim tots a continuar d’una manera altruista el servei a la
llengua, a la cultura, a la pàtria. I a engrescar-hi les noves generacions.

Enhorabona, Josep Lluís, gràcies pel seu servei! I per molts anys!

 

+
Josep M. Soler, Abat de Montserrat


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Jo vaig estar al homenatge i tots els parlaments que feren les personalitats que anaren a rendir-li homenatge a Josep LLuis Bausset, foren molt emocionants i gracies a tu tambe pels teus reportatges que has fet sobre aquest gran home, si molts valencians forem la mietat que ell altre gall ens cantaria. 

Respon a valldalbaidi Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.