Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 de desembre de 2015
0 comentaris

Hilari Raguer: “Si jo vaig superar un infart, Catalunya superarà la CUP i el Rajoy!” (elMón), de Nerea Rodríguez

“Em sabria molt greu que després de tot el que s’ha fet fins ara no s’arribés a un acord”. Així de clar es manifesta en aquesta entrevista el monjo benedictí i historiador Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928), qui ha deixat una estona la tranquil·litat del claustre de Montserrat per exposar-nos la seva visió obre el procés, sobre Unió (va estudiar en profunditat la història del partit des de l’any 1931 fins el 1939) i sobre els 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco.

Li preocupa la situació política en la que es troba en aquests moments Catalunya?
Moltíssim. Estic convençut que ens en sortirem. I si desaprofitéssim aquest moment únic i es trenquessin les negociacions, el procés independentista no es dissoldrà. Té un nucli que no es desfarà. Si la política que s’està fent no desemboqués en una república independent, continuarà havent-hi aquest nucli fort que es continuarà manifestant i replantejant la qüestió.

Com veu el moment actual de negociacions entre Junts pel Sí i la CUP?
Em sabria molt greu que després de tot el que s’ha fet fins ara (les Diades, el 9-N i la resolució independentista aprovada pel Parlament) no s’arribés a un acord. Crec que és injust el veto a l’Artur Mas, i està fent un gran mal a allò mateix que defensen, que és la independència de Catalunya. No tenen dret a exigir que Mas es retiri, i no simplement perquè ha donat la cara i s’ha exposat, sinó també perquè seria una derrota del sobiranisme decapitar Mas.

Montserrat està jugant un paper fort en aquesta etapa com el que ha jugat en altres moments històrics?
Montserrat és un grup de persones. Hi ha un sentiment general català i fins i tot nacionalista, però cadascú té la seva opinió i les votacions sé que eren diferents, no tothom anava exactament pel mateix. El pare abat té un paper representatiu especial i ha fet reiterades manifestacions sobre el dret d’autodeterminació, mirant de no provocar un conflicte més obert.

Hilari Raguer durant un moment de l'entrevista a Montserrat

Hilari Raguer durant un moment de l’entrevista a Montserrat   |   JORDI BORRÀS

Si la independència no és un pecat, com deia en el seu darrer llibre, què és?
És un anhel just i legítim i compartit per la majoria del poble.

La Moreneta veurà aviat una Catalunya independent?
Sí. Quan vaig publicar el llibre sempre em feien aquesta pregunta, però em preguntaven per mi, no per la Moreneta, que ella calla molt i jo parlo més. Tinc 87 anys i espero veure Catalunya independent, confiant en dues coses: en la força de l’independentisme català i en els progressos de la medicina. Quan responia això acabava de superar un infart molt greu, i si jo vaig superar un infart, Catalunya també superarà la CUP i el Rajoy!

La Santa Seu reconeixeria una Catalunya independent?
El Vaticà és realista. A vegades això porta a tenir tractes amb dictadors, com Franco o Pinochet, però també en aquests casos d’emancipacions. Si hi ha un fet, la Santa Seu s’hi adaptarà. Ara, no podem pretendre que la Santa Seu ens tregui les castanyes del foc, les hem de treure nosaltres.

Què li sembla el nomenament de Juan José Omella com a arquebisbe de Barcelona?
És una decisió fonamentalment religiosa i eclesiàstica. El millor que es pot dir d’aquest bisbe és que s’assembla al Papa Francesc, per la seva simplicitat, la seva senzillesa, el seu estil directe i de dir les coses pel seu nom, i per la seva proximitat als més desafavorits. Parla català i això segur que ho ha tingut en compte el Vaticà.

Les mans d'Hilari Raguer

Les mans d’Hilari Raguer   |   JORDI BORRÀS

Per què el Vaticà ha nomenat un bisbe que no és de cap diòcesi catalana?
Nomenar bisbes que no són catalans però parlen català guarda els dos fronts: a nosaltres ens diuen que no ens queixem perquè parla la nostra llengua i a ells els diuen que no es queixin perquè volien que no fos català i no ho és. El nomenament és fonamentalment eclesiàstic, però hi ha una influència política, que és que a nosaltres se’ns critica perquè volem bisbes catalans, però el que és intromissió política és que ells diguin que a Catalunya volem bisbes que no siguin catalans. Aquí s’havia parlat d’alguns candidats. Per què no han estat admesos? Fonamentalment perquè eren catalans. No esperem d’Omella que proclami la independència, però sí que no hi vagi en contra! Que no faci declaracions com Rouco o com Cañizares…

Precisament Rouco va dir que la unitat d’Espanya és un bé moral…
Mossèn Antoni Maria Oriol Tataret va fer la presentació del meu llibre i va dir que ser independentista no és que no sigui pecat, sinó que és una virtut! Perquè és una virtut cristiana estimar la pàtria. I en la doctrina universal de l’Església es considera una extensió del quart manament (estimar i honorar pare i mare), doncs aquí també hi ha Déu i la pàtria. Però la trampa és quan ens volen dictar la nostra pàtria. Quan diu que la unitat d’Espanya és un bé moral entenen que la nostra pàtria és Espanya, i això no hi ha cap autoritat humana, ni civil ni eclesiàstica que ho pugui imposar. Això ha de sortir de la consciència de cada persona, que es deu a aquesta pàtria.
Hilari Raguer en un dels claustres del monestir de Montserrat

Hilari Raguer en un dels claustres del monestir de Montserrat   |   JORDI BORRÀS

Com veu la Unió que ha quedat després de la ruptura amb CDC i de la seva pròpia divisió?
Vaig fer la història d’Unió del 1931 al 1939, i m’han demanat repetides vegades que continuï la història, però no m’hi he volgut ficar perquè no ho conec prou i no tinc documentació interna. De la Unió actual hi puc opinar com qualsevol persona del carrer, per les notícies que van sortint. Però m’agradaria dir que la Unió de Duran i Lleida no és plenament fidel a l’esperit nacionalista i la Unió històrica de Carrasco i Formiguera. La doctrina d’UDC és l’autodeterminació i en aquest punt són més fidels a la Unió històrica Demòcrates de Catalunya.

Què en queda a l’actual Unió del llegat de Carrasco i Formiguera?
L’humanisme cristià, uns valors que deriven de l’Evangeli però que van més enllà de la confessionalitat religiosa. Duran i els seus mantenen aquest humanisme cristià encara que la seva interpretació de la Doctrina Social de l’Església ha estat més conservadora que la de la primitiva UDC.

CiU havia de morir per donar fruit?
Morir no sol ser gaire positiu, i no sempre està assegurada la resurrecció. Només la tenia assegurada Jesucrist i aquells a qui Ell la comuniqui. Però sí que s’havien d’aclarir les posicions. Durant molts anys CDC i UDC han anat junts tot i tenir discrepàncies, i amb un plus de reconeixement de CDC vers Unió a les llistes (1 de cada 4), quan la proporció d’electors no era aquesta. Pujol, per no trencar, feia concessions en aquest sentit.

El monjo Hilari Raguer en un moment de l'entrevista

El monjo Hilari Raguer en un moment de l’entrevista   |   JORDI BORRÀS

Duran i Lleida ha enfortit o ha debilitat Unió?
L’ha debilitat, però si ell entén que era necessari per ser fidel als principis, això seria d’elogiar. Renunciar a la popularitat per fidelitat, tot el contrari de l’oportunisme.

La setmana passada va fer 40 anys de la mort de Franco. Queden tics franquistes en la política espanyola?
Moltíssims. Per sota o per damunt dels partits hi ha la casta. El problema és Madrid. Hi ha gent i famílies que en temps de Franco i després, sota l’etiqueta d’Alianza Popular, UCD, PP o PSOE, són els que manen perquè tenen el control econòmic de l’Estat espanyol i, amb l’econòmic, també el polític.
Trabajar, hacer, crecer
21.05.2015 | 12.05
CÀRCER
11.06.2009 | 6.01

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.