“Em sabria molt greu que després de tot el que s’ha fet fins ara no s’arribés a un acord”. Així de clar es manifesta en aquesta entrevista el monjo benedictí i historiador Hilari Raguer i Suñer (Madrid, 1928), qui ha deixat una estona la tranquil·litat del claustre de Montserrat per exposar-nos la seva visió obre el procés, sobre Unió (va estudiar en profunditat la història del partit des de l’any 1931 fins el 1939) i sobre els 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco.
Montserrat està jugant un paper fort en aquesta etapa com el que ha jugat en altres moments històrics?
Montserrat és un grup de persones. Hi ha un sentiment general català i fins i tot nacionalista, però cadascú té la seva opinió i les votacions sé que eren diferents, no tothom anava exactament pel mateix. El pare abat té un paper representatiu especial i ha fet reiterades manifestacions sobre el dret d’autodeterminació, mirant de no provocar un conflicte més obert.
Si la independència no és un pecat, com deia en el seu darrer llibre, què és?
És un anhel just i legítim i compartit per la majoria del poble.
La Santa Seu reconeixeria una Catalunya independent?
El Vaticà és realista. A vegades això porta a tenir tractes amb dictadors, com Franco o Pinochet, però també en aquests casos d’emancipacions. Si hi ha un fet, la Santa Seu s’hi adaptarà. Ara, no podem pretendre que la Santa Seu ens tregui les castanyes del foc, les hem de treure nosaltres.
Què li sembla el nomenament de Juan José Omella com a arquebisbe de Barcelona?
És una decisió fonamentalment religiosa i eclesiàstica. El millor que es pot dir d’aquest bisbe és que s’assembla al Papa Francesc, per la seva simplicitat, la seva senzillesa, el seu estil directe i de dir les coses pel seu nom, i per la seva proximitat als més desafavorits. Parla català i això segur que ho ha tingut en compte el Vaticà.
Per què el Vaticà ha nomenat un bisbe que no és de cap diòcesi catalana?
Nomenar bisbes que no són catalans però parlen català guarda els dos fronts: a nosaltres ens diuen que no ens queixem perquè parla la nostra llengua i a ells els diuen que no es queixin perquè volien que no fos català i no ho és. El nomenament és fonamentalment eclesiàstic, però hi ha una influència política, que és que a nosaltres se’ns critica perquè volem bisbes catalans, però el que és intromissió política és que ells diguin que a Catalunya volem bisbes que no siguin catalans. Aquí s’havia parlat d’alguns candidats. Per què no han estat admesos? Fonamentalment perquè eren catalans. No esperem d’Omella que proclami la independència, però sí que no hi vagi en contra! Que no faci declaracions com Rouco o com Cañizares…
Com veu la Unió que ha quedat després de la ruptura amb CDC i de la seva pròpia divisió?
Vaig fer la història d’Unió del 1931 al 1939, i m’han demanat repetides vegades que continuï la història, però no m’hi he volgut ficar perquè no ho conec prou i no tinc documentació interna. De la Unió actual hi puc opinar com qualsevol persona del carrer, per les notícies que van sortint. Però m’agradaria dir que la Unió de Duran i Lleida no és plenament fidel a l’esperit nacionalista i la Unió històrica de Carrasco i Formiguera. La doctrina d’UDC és l’autodeterminació i en aquest punt són més fidels a la Unió històrica Demòcrates de Catalunya.
CiU havia de morir per donar fruit?
Morir no sol ser gaire positiu, i no sempre està assegurada la resurrecció. Només la tenia assegurada Jesucrist i aquells a qui Ell la comuniqui. Però sí que s’havien d’aclarir les posicions. Durant molts anys CDC i UDC han anat junts tot i tenir discrepàncies, i amb un plus de reconeixement de CDC vers Unió a les llistes (1 de cada 4), quan la proporció d’electors no era aquesta. Pujol, per no trencar, feia concessions en aquest sentit.
Duran i Lleida ha enfortit o ha debilitat Unió?
L’ha debilitat, però si ell entén que era necessari per ser fidel als principis, això seria d’elogiar. Renunciar a la popularitat per fidelitat, tot el contrari de l’oportunisme.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!