Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Sembla que no ens dol que tan rics tresors d’història, de valors humans, de religiositat, de vida, de relacions humanes i de vida més saludable queden soterrats en la solitud dels pobles; i els anem substituint precipitadament per l’aglomeració de la ciutat en què les gents es despersonalitzen, la vida no té identitat i vertader projecte original.

I els nostres majors es veuen obligats a viure, en molts casos, definitivament desarrelats, com en terra estranya.

A pesar de tot pense que, almenys els que queden encara en el món rural, els que l’estimen i romanen fidels a les seues arrels, són capaços de crear-hi un futur.

Futur que no veurà la llum pel sol fet d’estar al poble, sinó per l’esforç continuat per crear unes condicions de viabilitat, superant els vells motlles de producció agrícola per tal d’adaptar-e als nous modes de producció, revaloritzant la participació activa i eficaç de la dona en la vida dels pobles, potenciant experiències comunitàries i comarcals en el treball, els serveis, sobretot en la formació i educació de xiquets, adolescents i joves i desenvolupant els valors religiosos i de fe cristiana que han sigut l’ànima i la font de la rica història dels nostres pobles.

I els que vivim en la ciutat hem de mirar al món rural, abans de res, com el lloc en què viuen unes persones que tenen la seua cultura, els seus costums, els seus ritmes de vida, la seua religiositat i que, de part de tots, han de ser respectats i potenciats.