I
avui és un d?aqueixos dies. Us ho explicaré. M?he alçat a les 6:30 h. He eixit de
casa cap a l?institut a les 7:25 h. La carretera és imprevisible: obres de l?autovia
Gandia-El Morquí. He fet la primera classe: un examen de lectura del llibre Les
llengües romàniques, de J.E. Gargallo. He fet la segona classe, l?hora
d?atenció a pares, la guàrdia (han faltat a classe 4 professors) i, finalment,
la classe de 4t A (un debat sobre l?actualitat política a petició del grup d?alumnes).
Quan he acabat, he agafat el cotxe i cap al poble. He descansat una miqueta, he
dinat. I ara ve el fet de no donar l’abast. Avui tinc dues reunions ?polítiques?.
La primera és per tal de preparar la segona i dur alguna proposta ferma a la
segona. La segona és a les 20:30 amb la gent que preparem la candidatura a les
eleccions locals. I a continuació tenim sopar al bar del poble. Però és també
hui, quan hi ha el sopar-homenatge a sant Ovidi Montllor a Ca les Senyoretes, sopar
a què assistiré, i per tant, hauré de prescindir del que tinc al poble. També
avui té lloc el sopar que ve a ser el tret de partida de la Trobada d?Escoles
en Valencià de la Vall d?Albaida a Quatretonda, sopar a què també m?agradaria
poder assistir-hi. Però ni tinc temps ni em puc desdoblar (de moment). A les
reunions (almenys a la segona), no podré assistir-hi per qüestió de temps. I
aquest és el fet. Fa uns dies Malferida pel
destí es queixava que no té temps i que el temps cada vegada li dóna menys
de si. I li deia que a mi em passava igual. Ja ho veieu. Sé que hi ha una
solució: prioritzar. Però què fem quan ens abelleix prendre part en tot el que
hi ha programat?
Bona
vesprada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin luxe que t’abelleixi tot i ho puguis fer. Bona vesprada
Que què fem, dius? Angoixar-nos i anar de bòlit, Àngel! Perquè quan abelleix tot…