Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’única propietat que tenia quan va morir era la casa on vivia, que es trobava a la localitat d’Independence, Missouri. La seua esposa l’havia heradada dels seus pares i, a part dels anys que passaren a la Casa Blanca, va ser on van viure tota la vida.

Quan es va retirar de la vida oficial el 1952, tots els seus ingressos consistien en una pensió de l’Exèrcit de 13.507 dòlars a l’any. En assabentar-se el Congrés que es pagava els seus segells de correu, li va atorgar un complement i, més tard, una pensió retroactiva de 25.000 dòlars per any.

Després de la presa de possessió del President Eisenhower, Truman i la seua esposa regressaren a la seua llar a Missouri conduint el seu propi cotxe… sense cap companyia del Servei Secret.

Quan li oferien llocs corporatius amb grans salaris, els rebutjava i deia: “Vostés no em volen a mi, el que volen és la figura del President i aqueixa no em pertany. Li pertany al poble nord-americà i no és a la venda…”

Encara després, quan el 6 de maig de 1971 el Congrés estava preparant-se per tal d’atorgar-li la Medalla d’Honor en el seu 87é aniversari, va rebutjar-la i els va escriure: No considere que haja fet res per tal de meréixer aquest reconeixement, ja vinga del Congrés o de qualsevol lloc.”

Com a President es va pagar totes les despeses de viatge i el menjar amb el seu propi diner.

Aquest home singular va escriure: “Les meues vocacions en la vida foren sempre ser pianista d’una casa de putes o ser polític. I si volem dir la veritat, no existeix gran diferència entre les dues!”

Fins ací els fets. A vosaltres us correspon traure’n les conclusions. Bona vesprada.