Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Conten d´un rei que en voler casar-se, volgué triar la xica més sincera i més honesta del país. Per això convocà les joves al seu palau i els donà a cadascuna d´elles una llavor, perquè la plantaren. La jove que en plantar aquella llavor portara la flor més bonica, es convertiria en l´esposa del rei. Una de les xiques, exemple de rectitud i de sinceritat, que havia plantat la llavor, en vore que passaven els dies i no creixia res, es desanimà. Però malgrat tot, el dia convingut anà al palau del rei. Va vore les altres jóvens que portaven unes flors precioses. Ella duia un test amb la terra, sense res més. El rei, en vore la jove que portava el test sense cap flor, l´elegí com a esposa. 
Les altres jóvens protestaren, ja que precisament, eixa jove no havia portat cap flor. Però el rei els digué: és la més honesta de totes i per això serà la reina. Jo vos havia donat unes llavors estèrils que no podien germinar i totes heu fet trampa, plantat altres llavors, llevat de la jove que no ha suplantat la llavor que jo li havia donat, per una altra! I és que l´honestedat i la rectitud, són uns valors fonamentals i bàsics en la vida de les persones i dels pobles. Per això, l´honestedat o l´honradesa, ha de fonamentar la vida dels polítics!
En aquesta crisi econòmica, com ha dit la catedràtica de filosofia Victòria Camps, han fallat les quatre virtuts cardinals: prudència, justícia, fortalesa i temprança. De la prudència, no cal ni parlar-ne! Tot era comprar i vendre desaforadament i sense mesura! Tampoc hi ha justícia, pel fet que l´1% molt ric, enfront d´una gran majoria que viu en la misèria, és una de les causes de la crisi. Pel que fa a la fortalesa, ens ha faltat valentia per a denunciar l´abús de poder d´alguns polítics i un model de societat inhumà, que castiga els més dèbils. I la temprança o moderació, ha fallat també. Només cal vore la cobdícia i l´avarícia d´alguns governants.
Per això, l´honestedat en la vida política i en els debats al Parlament, no pot admetre que una diputada, exconsellera i expresidenta de les Corts, i actualment alcaldessa, estiga estudiant francès en una sessió de debat parlamentari. Ni que un diputat i exalcalde, aprofite els debats per a tallant-se les ungles. Ni que una diputada al Congrés compre llenceria per internet. Ni que uns diputats a l´Assemblea de Madrid, passen l´estona jugant a apalabrados. Aquests i altres fets, són uns mals exemples, sobretot per als jóvens, als quals els demanem atenció a classe i responsabilitat en el treball. I és que els polítics han de ser un model d´honestedat per als ciutadans. Com la jove que no va fer trampa amb la llavor que li va donar el rei!