Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

Ha mort un altre patriota, JOSEP IBORRA

     Amb motiu de la defunció ahir i el soterrament avui del patriota i home de bé, Josep Iborra, us deixe l’article que l’amic Josep Alandete li ha dedicat:

“El fet que molts valencians encara tinguem estima per una llengua perseguida i estigmatitzada des de fa segles no es pot entendre sense l’aportació personal i valenta, compromesa en temps difícils, de persones com Josep Iborra, l’intel·lectual valencià que acaba de faltar. A la nostra ciutat va deixar empremta com a catedràtic de Filosofia i com a impulsor d’iniciatives encaminades a difondre els valors de la llengua pròpia, la democràcia i l’esperit crític. Vivia al carrer sant Jordi, eixe atzucac ample, últim vestigi de la frontera entre Gandia i Beniopa. Sa casa, curulla de llibres, era visita obligada de tots aquells que anhelaven un bri de cultura i llibertat. Jo no anava a l’Institut Nou, on ell exercia, però visitava la casa de dalt d’ell on vivia el meu amic Paco Escolano, que em contava fascinat eixos pelegrinatges. Professor de cursos de valencià a les vesprades (Ai, ara que tants no menegen un dit si no els paguen un euro més!), president de l’Ateneu Jovenil, eixe cau de conspiradors demòcrates i catalitzador del valencianisme a la ciutat, amic de Fuster i de tots aquells iniciadors del País que encara anem fent com ens va cantar Raimon en aquell memorable concert en un Torreón Cinema del carrer Sant Rafael ple de gom a gom, amb el dictador encara viu.  Més tard se n’anà a València on prompte des de l’ICE va impulsar amb els cursos de lingüística valenciana i el suport científic imprescindible tot el que necessitava aquesta nostra llengua maltractada per propis i estranys. Primer professor del CAP per a l’assignatura de Valencià en aquell 1981 d’intents de colps d’estat i de gentada travessant el carrer Carnissers per aprendre la llengua bandejada encara de l’ensenyament. President del primer tribunal d’oposicions a agregat de llengua i literatura valencianes. Narrador, assagista imprescindible, persona culta en un país on la cultura massa voltes és menyspreada pertot. L’altre dia en la Jornada Compartic que va organitzar Un entre tants, preguntava per ell a Enric, el seu fill, l’amistat del qual vaig establir en aquells anys de Filologia on l’aprenentatge es barrejava amb l’activisme i que vam intentar acostar a Gandia en aquella efímera aventura de la revista El·lipsi. Vides més altes com les de Josep Iborra, valen la pena!”
 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.