Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
7 de setembre de 2009
2 comentaris
Ha faltat Mossèn Antoni
Acabat de redactar l’anterior apunt m’arriba per e-mail la notícia de la mort de mossén Antoni Sanchis, capellà a qui vaig conéixer fa anys, fou, com he deixat escrit en algun dels meus apunts, el primer (i únic, fins ara) que predicà un noevanari al Santíssim Crist de la Fe del meu poble, fa moltíssims anys. A més a més, com a capellà de l’antic Hospital Provincial de València, estigué al costat de ma mare (i tota la família) en moments durs arran d’una intervenció quirúrgica de mama (fa també molts). Per tots aquests fets i per la seua bonhomia i dedicació a la veritable Església de Crist el recordem i, si Déu vol, demà l’acompanyarem a la missa corpore in sepulto a Alberic.
Us deixem amb l’esquela publicada a Levante-EMV
Ha tornat a la casa del Pare
MOSSÈN ANTONI SANCHIS MARTÍNEZ
Prevere
El dia 6 de setembre de 2009
Als 86 anys
La seua germana, María; els seus nebots, Antoni, Mª José, Mª Teresa i
tots els que en ell han trobat un amic, un conseller espiritual i un
mestre de saviesa i humanitat estan apesarats per la separació, però
els conforta l’esperança que Crist haurà fet realitat el desig que ell
expressava constantment amb els versos del Cant Espiritual:
I quan vinga aquella hora de temença
en què s’acluquen aquests ulls humans,
obriu-me’n Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
Vos preguen que el tingueu present en les vostres oracions
D.E.P.
Les exèquies se celebraran el dia 8 a les 11 en l’Església parroquial
de Sant Llorenç d’Alberic
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com a alberiqueny també l’he conegut i puc assegurar que ha faltat una bona persona. Amic dels amics i del seu País.
Malhauradament no podré anar al soterrar…
Enric
Es una pena que sen vaja gent tant valida, pot ser ell per la seua edat el temps el tenia acomplit, pero sempre es gran la perdua i mes si la persona esta plena de valors i es creu el que fa.