Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

23 d'octubre de 2024
0 comentaris

Gustavo Gutiérrez OP ha deixat de respirar

avui, segons recullen les notícies, ha deixat d’alenar el dominic Gustavo Gutérrez, natural del Perú i representant de la Teologia de l’Alliberament.

Gustavo Gutiérrez Merino (LimaPerú1928) és un filòsof i teòleg peruà, un dels precursors de la Teologia de l’alliberament.

Nasqué el 8 de juny de 1928 a la ciutat de Lima, estudiant medicina i literatura a la Universitat del Perú. Posteriorment es traslladà a França on es doctorà en filosofia i psicologia per la Universitat Catòlica de Lió. Fou ordenat sacerdot el 1959 i fundà l’Institut Bartolomé de las Casas. Ha desenvolupat el càrrec de professor a la Universitat Pontifícia del Perú i ha viatjat fins a Nord-amèrica i Europa per desenvolupar conferències sobre la Teologia de l’alliberament. En els seus llibres ha criticat durament el marc polític que ha perpetuat la pobresa a Sud-amèrica.

Per Gutiérrez, el veritable i plè alliberament implica treus graus d’implicació:

  • l’alliberament polític i social, amb l’eliminació de les causes immediates de la pobresa i injustícia.
  • l’alliberament humà, amb l’emancipació dels pobres, marginats, oprimits “per totes aquelles coses que limiten la seva llibertat i capacitat de desenvolupament en llibertat i dignitat”.
  • l’alliberament teològic, amb l’eliminació de l’egoisme i el pecat, i el restabliment de la relació amb Déu i amb l’ésser humà.

El 1984 una assemblea de bisbes peruans intentaren que el Vaticà condemnés Gutiérrez Merino per les seves idees sobre la Teologia de l’alliberament, però finalment no aconseguiren el seu propòsit.

Fou guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats l’any 2003, juntament amb Ryszard Kapuściński, per la seva preocupació pels sectors més desafavorits i per la seva independència davant les pressions que han intentat tergiversar el seu missatge.

Fou guardonat amb el Premi Capri San Michele l’any 2014.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.