Els Papers de Santa Maria de Nassiu

GUARDAMAR DE LA SAFOR: Municipi coster situat a la Safor. La superfície és completament plana i l’únic accident de relleu és la costa baixa i arenosa, que forma una platja d’uns 500 metres. No hi ha terreny sense conrear, és tot regadiu, l’aigua del qual procedeix del riu Serpis i de pous, i els conreus que predominen són els agres, tomaques i hortalisses. El poble està situat en un pla. La població fou creixent fins mitjan segle XX, en què experimentà un notable descens per l’emigració experimentada en aquelles dates a França. Actualment té uns 250 habitants. L’església, filial de Miramar, té per titular Sant Joan Baptista.
Antiga alqueria musulmana conservà la seua població fins l’expulsió dels moriscos el 1609, data en què comptava amb un miler d’habitants. Pràcticament quedà despoblada en les dècades següents. Tingué el seu senyoriu la família dels Borja, després fou adquirit pel comte de Trénor, el seu darrer senyor fou el marqués de Mirasol, fins l’abolició dels senyorius a mitjan segle XIX.
El temple edificat en el segle XVII es va reformar en el segle XIX. Els seus patrons són Sant Joan Baptista i la Mare de Déu de la Llet.

MIRAMAR: Municipi situat en la comarca de la Safor i al costat de la Mediterrània. La superfície del terne és plana. La costa forma una platja arenosa de més d’un quiòmetre de longitud. La població està situada en terreny pla prop del mar. La proximitat del mar ha donat motiu a la construcció d’apartaments i xalets per a l’estiu, així com un ampli passeig marítim. Actualment té uns 1.800 habitants. La seua parròquia té per titular l’Apòstol Sant Andreu i pertany a l’Arxiprestat del Sant Duc.

En la partida de l’Alcúdia, del terme de Miramar, s’han trobat uns murs i altres restes arqueològiques, entre els quals hi ha ceràmiques i monedes romanes. El poble és d’origen àrab, el rei jaume I el va donar, després de la fundació del Regne, a Sanxo Ximén. Continuà vivint la població morisca fins la seua expulsió. Maria Enríquez, duquessa de Gandia, adquirí per al ducat el lloc de Miramar. En 1794 tenia 105 cases i va arribar a 890 habitants el 1900.

Eclesiàsticament depengué de Gandia. En 1535, fou erigit en rectoria de moriscos i se li donà com annexos Daimús i Tamarit. Es disposà que el rector celebrara la segona missa els diumenges i festius una vegada en cada annex. Daimús s’independitzà en 1902. El temple parroquial, que sofrí seriosos danys materials durant la guerra del 36, fou totalment restaurat. Celebra les seues festes els darrers  dies de novembre.