Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Municipi situar en la Ribera, entre els rius Xúquer i Magre. La superfície del terreny és plana i a penes s’eleva per la part sud, on destaca la muntanya anomenada la Garrofera. El terreny és de naturalesa argilenca, format per sediments que han deixat els al.luvions dels rius Magre i Xúquer. El riu Xúquer queda fora del terme, però el riu Mage el travessa per la part nord en direcció oest a est. La Sèquia Reial del Xúquer salva el curs del Magre, mitjançant un sifó o canó de 155 metres de longitud. El terreny conreat ocupa dos terços del total del sòl del terme, on es crien cítrics, i altres fruiters, com presseguers, pruneres, albercoquers, així com hortalisses , cacaus i tabac. A finals del XVIII es produïa arròs, seda, blat, dacsa, civada, vi, oli i hortalisses, conreus despareguts pràcticament avui. La població quasi s’ha doblat en habitants durant aquest darrer segle, a començament de la passada centúria tenia uns 3.000 habitants i actualment en té uns 6.000. La vila està situada en el pla, amb carrers amples i de modern traçat. La parròquia té per titular Sant Vicent Màrtir i pertany a l’Arxiprestat de Carlet.

Hi ha vestigis en la partida de la Font Roja que estigué habitada en temps dels romans. El nom de Guadassuar indica la seua existència durant el domini musulmà, si bé no consta en el Llibre del Repartiment del rei Jaume I. Estigué en un principi davall la jurisdicció d’Alzira, però amb l’augment de la població, aquesta demanà i aconseguí el seu desmembrament, per privilegi del rei Felip II, donat el 22 de desembre de 1561, obtenint aleshores el títol d’universitat, tenia unes 300 cases de cristians vells. Durant el segle XVIII la seua població experimentà un notable creixement i passà de 900 habitants que tenia en 1715 a uns 2.000 a finals del dènou.

Las seua cristiandat és molt antiga. Hi ha notícies que en 1401 hi havia un temple, del qual a penes queden vestigis, si s’exceptua un artística creu processional del segle XIV, alguna fragment del retaule quatre-centista i un del segle XVI, amb pintures bastant estimables. Del tenple que s’edificà en el segle XVI queda una artística façana renaixentista. Fou restaurat i ampliat en el segle XVIII, amb ormament barrocs i molt espaiós. En els voltants es troba l’ermita de Sant Roc, edificada en el segle XVII, en què es venera el Crist de la Penya. Celebra en gener les festes patronals a Sant Vicent Màrtir. En agost té lloc una dansada tradicional organitzada pels clavaris i clavariesses de Sant Roc i la Mare de Déu de l’Assumpció.

Fill illustre de Guadassuar ha estat el Pare Vicent Roig i Villalba (1904-1977), caputxí, bisbe missioner en terres de Colòmbia, on cooperà eficaçment en l’evangelització i civilització dels indis goajiros. En passar el Vicariat de la Goajira a diòcesi fou nomenat primer bisbe de Valledupar.