Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de març de 2010
2 comentaris

Gris

No penseu que se me n’ha anat la pinça. No. Escric sobre educació. I és així com veig el tema: gris. Per què? Perquè hi ha alguna “novetat” esperançadora. Això sí… molt poquetes.

 

Fa uns dies podíem llegir que el ministre d’Educació apostava per una jubilació als 60 anys d’alguns professors. La mesura, segons la informació, podria adoptar-se per als docents que treballen amb els més xicotets o amb major tensió. Malament anem. L’única raó, al meu entendre, que pot “justificar” la jubilació dels docents als 60 anys és l’aula. Aquelles i aquells que hem “xafat” les aules, al llarg de la nostra vida laboral, tots i cada uns dels cursos som les i els que hem de tenir dret a aquest tipus de jubilació. I no aquelles i aquells que, sempre acollint-se a la legalitat vigent, han estat “fora” de l’aula més que dins. I ja sé (i qui és docent també ho sap) de què parle.

 

Una altra notícia que també hem pogut llegir aquests dies ha estat que “la conselleria d’Educació eleva a rang de llei la consideració d’autoritat docent per al professorat”. Segons aquest esborrany, tenim dret a ser respectats, un tracte adequat i l’autonomia per tal d’adoptar decisions. Si voleu que us diga el que pense, ací ho teniu: amb aquest tipus de mesures no avançarem gens ni miqueta. El problema i la solució no han de venir amb normes i decrets sinó amb més inversió i millor consideració social de l’educació. 

 

La tercera notícia que us duc sobre educació és que “insultar un professor ja no queda impune”.  Ja era hora que algun jutge tinguera una miqueta de trellat en aquest tema. Perquè massa vegades hem de sentir i “aguantar” per part de pares, mares i alumnat cada cosa. Així les agressions de pares a docents vénen a ser el 5,5% de les telefonades al servei que ens facilita el sindicat ANPE. I és que, lectores i lectors, mentre la major dificultat que tenim són les contínues interrupcions que impedeixen donar les classes i que, segons un informe de l’OCDE (que em crec totalment) l’estat Espanyol siga el país europeu amb pitjor clima escolar… ja em direu què podem fer. Bon dia.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Com que ja porte més de trenta anys en aquest món de l’ensenyament -anava a posar de l’educació, però aquesta cada dia brilla més per la seua absència-  i estic desenganyat de moltes coses i de moltes persones que porten identificadors de progressisme i renovació que no és tal, et dic carinyosament:
    No et cabreges Àngel.
    Farem el que podrem. Salut.

  2. Amic Àngel, és molt just tot el que dius i estic d’acord amb tu, però vull que consideres una altra qüestió que, ara com ara, estic experimentant en carn pròpia: com, un progressisme mal entès per part dels mestres culpabilitza les víctimes i victimitza els agressors (parle només de xiquets) tot embolicant les coses amb el dialecte de “mesures educatives” “no demonitzar els xiquets”, etc., etc. Potser aquesta actitud per part dels mestres és un factor gens menyspreable de la merda d’educació que tenim: substituir la norma, el dret, per un “buenismo” que arriba a donar fástic. Sobre tot quan veus que el teu fill arriba a la conclusió de què no n’hi ha llei, que no n’hi ha justícia.

Respon a Jes Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.