Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

13 d'agost de 2012
3 comentaris

“Gregori Estrada, monjo i organista”, és l’article del P. Josep Miquel Bausset per a la revista SAÓ del mes de juny d’enguany

Ací us el deixe. Gregori Estrada, monjo i organista

 

Nascut a Manresa el 1918, Xavier Estrada i Gamissans als huit anys va ingressar a l’Escolania de Montserrat, on en passà sis com a escolà al servei de la Mare de Déu. Va eixir de Montserrat el 1932 i l’any següent tornà a monestir, ara per iniciar el noviciat. El 6 d’agost de 1934 va fer la professió simple.

Els anys 1935 i 1936, al conservatori del Liceu de Barcelona, Gregori Estrada (nom monàstic) estudià orgue, fins que a primers de juliol de 1936, per motius de salut, fou enviat a Andorra, on la comunitat de Montserrat tenia un col·legi.

En esclatar la guerra civil es desplaçà a Roma i després a Subiaco, on retrobà un grup de monjos, amb l’abat Marcet, que també havien fugit de Catalunya. De Roma, acceptant la invitació de monestirs europeus, Dom Gregori anà al monestir de Maria Laach, a Alemanya, on va fer els estudis de filosofia. Posteriorment, els cursos 1937-1939 anà Beuron, per tal d’estudiar la teologia amb els monjos jóvens de la congregació beuronesa.

El 1939, en esclatar la II guerra mundial, el jove Estrada tornà a Roma on continuà els estudis de teologia a la Universitat benedictina de Sant Anselm i el 13 de novembre d’aquell mateix any va fer la professió solemne a Subiaco. El 1940, a Sant Joan del Laterà, va rebre el subdiaconat i retornà a Montserrat en acabar el curs. El 1941 rebia l’ordenació presbiteral alhora que continuava els estudis musicals a Barcelona.

El P. Gregori va ser l’organista de Montserrat fins a principis del segle actual i director del cor dels monjos fins el 2002. Va ser l’iniciador de les Trobades d’Animadors  de Cant per a la Litúrgia, que ha format centenars de persones que participen en les seues parròquies en les celebracions litúrgiques. Després del Concili, amb el P. Ireneu Segarra i el G. Odiló Planàs, el P. Gregori va adaptar els cants litúrgics al català.

Durant l’abadiat del P. Aureli Escarré, va anar alguns anys a València com a visitador del col·legi del Patriarca. Va ser president de la Societat Catalana de Musicologia i membre de la secció Històrica-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i encara hui continua treballant en l’estudi del Llibre Vermell de Montserrat.  

En l’actualitat viu a una cel·la de la infermeria  on vaig poder compartir amb ell els mesos que jo vaig estar lesionat per una fractura d’húmer. Recorde que en seure al seu costat per seguir les celebracions litúrgiques per un circuit tancat de televisió, em posava la seua mà sobre el meu braç fracturat, com a signe de benedicció i d’afecte.

El P. Gregori és una persona senzilla i humil i un home ple de la saviesa de Déu. Com que es desplaça en una cadira de rodes (per anar a la saleta on els malalts segueixen la litúrgia per TV) es posa el llibre de Vespres o de Laudes, o el missal, dins de la caçadora o del jersei, per poder així moure la cadira amb més facilitat Però això no és només una qüestió pràctica per desplaçar-se. És un signe de la seua vida orant. I és que el P. Gregori porta la pregària al cor!

Els anys que vaig ser infermer de Montserrat, vaig acompanyar diverses vegades al P. Gregori al cirurgià vascular. El Dr. Guerrero li va dir que havia de fer repòs i que li prohibia alçar-se abans de les 8 del matí. El P. Gregori li digué que això no podia fer-ho, perquè havia de vindre a matines. I per arribar a matines (com que caminava molt poc a poc) el P. Gregori s’alçava abans de les 5 del matí!!

Tots els qui coneixem el P. Gregori (de novici em va fer classes de música) sabem que  és un exemple de monjo, bo i fidel a l’Evangeli i a la Regla, acollidor i amable amb tothom. I un monjo que no perd el somriure, fruit de la seu fe, malgrat la limitació més gran que pot tindre un organista: la sordesa.  

Com deia el P. Abat Josep Mª Soler en el 40è aniversari de les Trobades d’Animadors de Cant, el P.Gregori  “mestre de mestres, ha posat al servei de les Trobades la seua vivència litúrgica, la seua preparació musical i la seua constància tenaç”.


PD: A la imatge que acompanya l’article es poden veure el P. Gregori Estrada i el P. Josep Miquel, autor del text. 

     

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Quan veia i quan visitava al pare Estrada ho feia des de la més gran estimació i veneració. Em colpia especialment la seva bonhomia i serenor, que tot i ser molt grans ocultaven amb dificultat la dimensió humanística d’aquest gran mestre de la música montserratina. El gegant s’amagava darrera la seva feblesa i ancianitat.

    El recordaré sempre, amb veneració. 

  2. El Pare Gregori ha marcat un tarranà musical, montserratí amb repercussió universal. El recordo del Congrès Litúrgic.1964….Múisca expressiva i exigent en la interpretació alhora. Una gran persona i un monjo humil, pietós i treballador.No oblidem el seu treball del LLibre Vermell de Montserrat.

  3. Jo no vaig tindre la sort de conéixer-lo en les meues recents estades al Monestir. Però sí hi era el dia que va faltar. Vaig poder veure’l de corpore in sepulto a la capella de la infermeria de l’Abadia. Transmetia la seua cara, ja sense vida corporal, una pau i una serenor impactants. ACS.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.