Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El dia 11 de maig de 1926 venia al món una xiqueta que els seus pares, avis meus, Enrique -de Benicolet- i Rosario-de Rafelcofer-, batejarien amb el nom de Carme. Aquesta xiqueta va anar creixent i visqué 3/4 del segle XX i el que portem del XXI. Es casà l’11 de febrer de 1956, el dia més fred del segle passat -i diuen que de molts altres segles- amb el meu pare, Àngel. I d’aquesta unió nasquérem la meua germana i jo. Conforme pogueren ens traieren avant i ens donaren educació, alegria de formar tots quatre una família i estudis, cosa per la qual ni ma germana ni jo mateix mai els estarem suficientment agraïts.

I així anà passant el temps. Mon pare patia un ictus que el tingué postrat a casa quasi set anys. Moria havent fet el 80, ha fet deu anys el 20 de desembre de l’any passat. I ma mare, de moment, en duu 10 més amb nosaltres i desitgem que en siguen molts més.

Com cada dia no es fan 90 anys, a part de fer-vos-en partícips de la nostra alegria, us deixe una cançó, una frase i un poema dedicats tots tres a ma mare. I ho faig per tal de donar-li gràcies per haver-me donat la vida. Per molts anys més, mare estimada.

UNA CANÇÓ: El cant de l’enyor (Lluís Llach)

https://youtu.be/zyQaNA2IPTE

UNA FRASE:

• L’amor d’una mare per un fill no es pot comparar a cap altra cosa en aquest món. No coneix llei ni té pietat, s’atreveix a tot i aixafa tot allò que se li oposa. -Agatha Christie-

 i UN POEMA:

Mare, de Carme Cabús

Qualsevol llum del vespre em porta a tu,
temps íntim remorós de fulles,
i a la casa on tu ets hi ha el centre pur,
devora els fogons, a la teva cuina.

La teva veu ressona a la cova ancestral,
fondària primordial del meu origen,
i el sopar que serveixes amb les teves mans
té l’aroma i l’escalfor del pregon viure.

Més real que tu no hi ha ningú,
mare que de cada estació ets la reina,
i a tot arreu alenes sentit absolut
i per sempre el meu món duu la teva empremta.