Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

25 d'octubre de 2008
0 comentaris

GRÀCIES A TOTES I TOTS

Els i les que heu deixat comentaris pel meu esguinç de genoll ací, per correu electrònic o per mòbil . Bé, ací estic, com allò que es deia abans, “con la pata quebrada i en casa” -ho dic en castellà… per allò del PETRIX de la conselleria… ja sabeu el trilingüisme de font de mora-. Encara que no sóc supersticiós gens ni miqueta i encara que de vegades hi ha massa coincidències (i no ho dic pel meu bac)… us faré un xicotet apunt sobre les supersticions.

El diccionari defineix la superstició com una creença estranya a la fe religiosa i contrària a la raó. Altres ho fan com una creença, segons la qual pensen que es pot alterar el destí de persones, d’esdeveniments… Prové el mot del llatí superstitio o superstare que es pot traduir per “estar o romandre sobre”.

El món de les supersticions envaeix tant el comportament social com el personal o religiós, els costums, els objectes, la natura, el mateix cos, els colors, els aliments i va des de la bola de vidre fins als objectes i comportaments més estranys.

Durant els dies de l’eurocopa els debats sobre els colors de la selecció o de l’uniforme del porter així com les supersticions de l’entrenador, eren tema de reportatges i tertúlies.

Clar que la bona sort es pot cercar per molts camins: trobar un trèbol de quatre fulles és presagi de bona sort. També ens duu futurs venturosos en l’amor, en el treball,  en el sou i és presagi de casament que entre una papallona blanca en la nostra habitació, contràriament les papallones de colors duen males notícies.

Escoltar una òliba tres cants o el desacatament de vendre un regal rebut, la pèrdua d’un guant, duen conseqüències nefastes. 

El mal d’ull no és altra cosa que una força negativa capaç de causar malalties i desgràcies, cosa que ofereix un camp amplíssim per tal de recaptar aigües beneïdes, benediccions, exorcismes i ritus religiosos alliberadors, freqüents pel que fa a xiquets xicotets a qui una persona malaventurosa o malintencionada ha influenciat negativament.

Podríem parlar dels gats negres, de la lectura dels astres i els vols dels ocells a l’antiguitat. El món de les bruixes i bruixots també en va ple. I algunes de més modernes i actuals: dur amagada una creïlla temps i temps el reuma pega i pega dur; si malgrat amagar un clau d’espècies la visita inoportuna es produeix i no se’n va ni per aqueixes; si la polsera magnètica és un tros de metall inútil, la gent oblida i cerca altres avinences igualment enganyoses però molt recurrents de què no se salven ni certes devocions religioses… Cal preguntar-se on està el ciutadà del nostre món indiferent, sensat, incrèdul, escèptic, desconfiat, suspicaç, que assumeix aquestes antigualles i els professa encesa devoció?

PD: He llegit un text sobre açò i l’he volgut compartir amb vosaltres. Bon dia… i aigua… per a totes i tots.

La realitat supera de vegades la ficció
08.09.2006 | 12.40
A General
XARAFULL
28.08.2010 | 5.05

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.