Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de març de 2009
3 comentaris

GOMORRA I TROBADA D’ESCOLES EN VALENCIÀ

Santa Matilde i Florentina

Aquests dijous i divendres hem tingut l’agenda atapeïda d’activitat. Tot començà dissabte a Ca les Senyoretes en assabentar-me que dijous presentaven la pel.lícula “Gomorra” al Casal Jaume I de l’Alcúdia. La presentació correria a càrrec de l’amic banyerí Adrià Garcia. Quan arribà dijous vam quedar que, sobre les 21:15h arreplegaríem Adrià a l’estació de trens de l’Alcúdia i d’allí al Casal per tal de sopar i veure la pel-lícula. Un cop érem L’amiga d’aiXàtiva, l’amic de l’Hostal i jo mateix férem un poquet de temps a l’estació mentre observàvem les maniobres d’un senyor al volant d’un cotxe que no sabia ben bé què volia fer… 
 

Sobre les 21:25 (10 minuts de retard… senyor Camps) arribà El banyerí. Férem cap al Casal i allí ens esperaven unes 20 persones (ja sopades) per tal d’escoltar l’Adrià. Adrià presentà la pellícula, donà fe de la seua estada durant un curs acadèmic a Nàpols -coneix de primera mà tot el que veem a la pel.lícula- i ens digué que tot el que veuríem era cert: és un món dur, diferent, etc. Aleshores ja apagàrem els llums i, mentre els quatre amics -que no havíem sopat encara- ho férem, visionàrem el film. Un film dur, que retrata una societat molt diferent a la nostra -almenys al que pense que és la nostra-, amb la mort com una cosa més de la quotidianeïtat i on la vida no val res -o simplement uns pocs euros-. Val la pena veure-la. Us la recomane. En acabar la projecció alguns seguírem un xicotet col.loqui sobre el que havíem vist i, després d’una infusió, ens n’anàrem cap a casa.
 
I ahir tinguérem al costat de casa, a Llutxent, l’acte de presentació de la XXIV Trobada d’Escoles en Valencià de la Vall d’Albaida i el lliurament del XIV Premi Benicadell durant el transcurs del sopar que tingué lloc al Monestir de Llutxent. L’acte començà a les 19h30 al claustre del monestir. Tot girava al voltant de la importància de la lectura i la lluita dels alumnes del col.legi Ausiàs March de Llutxent contra les forces fosques que domnien el món i que sembren per tot la devastadora IGNORÀNCIA. Al claustre teníem representats quatre arbres (Llimera, Figuera, Magraner i Prunera), a l’exterior del Monestir en teníem tres (Garrofer, Pi i Lledoner) i a l’interior de l’Església cinc més (Xiprer, Palmera, Ametler, Cactus i Olivera). Participà moltíssima gent del col.legi (alumnes i mestres) i antics professors del centre que havíem deixat una important empremta al poble i centre educatiu. L’acte acabà amb la presentació del cartell, logo i cançó de la Trobada. Us esperem el pròxim 4 d’abril a Llutxent. 
 
Ja ben entrada la nit poguérem degustar els diversos plats del sopar del lliurament del XIV Premi Benicadell. Ametles, Nius farcits, Delícies de dàtils, Pernil i formatge, Barquetes d’espencat i tulipes de bolets foren els entrants. El plat fou rellomello amb salsa de panses (boníssim) i de postres una degustació de coques valencianes. Tot fou regat amb vins valebcians, refrescos, aigua i cervesa. Finalment poguérem fer un tast d’un bon cafenet o infusió de le terres nostres. I així arribàrem a la fi. I el premi recaigué enguany en l’IEVA  per la seua tasca constant en defensa de la comarca i de fer comarca des del punt de vista de la nostra cultura. Recollí el premi la seua presidenta M. José Garcia. I ja al claustre ens férem unes quantes fotos per a l’àlbum de records. I això ha estat tot. 
 

Diumenge i demà dilluns…
07.05.2006 | 6.23
A Sense categoria
De Madrid al sielo
16.02.2006 | 7.39
A Sense categoria
CURS 2014-2015
26.05.2014 | 12.59

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. La veritat encara no he vist la pel·lícula, la vaig començar a veure i vaig tallar de seguida, preferia, com en la majoria dels casos, llegir-me el llibre abans. I realment el llibre és molt gran.

    Segons he llegit el film està molt bé, i com vaig comprovar, està a caball de pel·lícula, i documental. Certament també se que el llibre és encara més dur, ja que cada capitol es una història diferent i no cap tot.

    Si vols que te’l deixe ho dius. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.