Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El capitalisme, en la seua fase actual de neoliberalisme, des dels seus inicis, és un sistema que ha funcionat sempre per mecanismes d’acumulació de beneficis i conseqüentment per “despossessió” dels béns d’interés general. És un sistema que s’apropia dels béns que són patrimoni de la humanitat (aigua, terres, recursos naturals…), al mateix temps que contribueix a la transformació de la força del treball i els béns intangibles (salut, educació, pensions…) en mercaderies. Així les grans corporacions econòmiques i financeres estan molt atentes a la supressió i obstaculització d’altres formes de producció i consum alternatiu (economia social, cooperatives, tendes de consum local), o en contra de qualsevol país que apunte a generar expectatives que “una altra economia i una altra ètica és possible”.

El terme globalització fou en part encunyat al final de l’anterior mil.lenni, per a identificar canvis i transformacions en l’economia internacional. Fou un procés principalment promogut per les institucions financeres que consisteix en la imposició d’un model d’integració i control de les diverses economies nacionals en una única ecomomia mundial. En definitiva, la globalització facilita les transaccions financeres i l’expansió dels negocis. El costat obscur de la globalització és la devaluació de la cultura nacional autòctona, l’explotació de l’ésser humà i de la natura i entre altres aspectes té com a resultat una major concentració de la riquesa. L’informe, que Crédit Suisse elabora des de fa 10 anys, reflecteix també com continua una forta desigualtat en un món on el 45% de la riquesa mundial està en mans de l’1% més ric mentre que la meitat de la població més pobra posseeix menys de l’1% del patrimoni econòmic global.

La concentració d’aquest poder no s’entendria sense les imposicions als estats per tal d’afavorir les seues inversions, bé siga en forma de crèdits, tractats i acords de comerç. També imposen els seus plans i normes a les economies dels diversos països a través del control del FMI, el Banc Mundial i l’OMC, així com a través de l’existència de les “portes giratòries” i un llarg etc. És il.lustratiu el cas de Mario Draghi que ha sigut el president del BCE després d’haver sigut durant molt de temps un executiu de Goldman Sachs. A Espanya és representativa la presència de José María Aznar a Endesa, Felipe González a Gas Natural, Ángel Acebes a Iberdrola, Isabel Tocino a Enagàs, Jordi Sevilla a la Xarxa Elèctrica… i més recentment en l’últim govern de Mariano Rajoy, amb Pedro Morenés, que provenia de la indústria armamentística, Rafael Català, anterior ministre de Justícia, que avui treballa per a l’empresa d’apostes CODERE.

En aquest procés juga un paper important la consolidació dels avenços tecnològics: les innovacions en les àrees de la telecomunicació, la informàtica, especialment internet, “com a ferramenta global” per excel.lència de la societat de la informació. Internet propicia importants canvis en les regles que caracteritzen aquest tipus de mercats. L’anomenada “societat en xarxa”, va adquirint forma i consistència, sobre la gestió dels drets de la propietat intel.lectual, els treballs col.laboratius, la creació d’acords ràpids i flexibles, contribuint a la supressió de les barreres psicològiques, a la ràpida transmissió d’idees, habilitats i coneixements. Les TIC proporcionen a les persones potents ferramentes a l’hora de materialitzar les seues compres o operacions en el moment i lloc precís. En síntesi, el comerç electrònic duu amb ell mateix el desenvolupament de nous tipus d’organització i estructuració dels mercats.