Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 de juny de 2010
0 comentaris
GILET
Municipi situat en el sector sud-est de la serra Calderona, en la conca del riu Palància. La superfície del terme és muntanyosa, en decliu cap a la part oriental; per l’est les altituds no arriben als 200 metres, mentre que per l’oest superen els 400. Les muntanyes més destacades són: Xocainet, amb 437 metres; Cim de l’Àliga, amb 441; Redona, amb 427 i el Mont de la Creu, amb 325. El riu Palància penetra pel nord i després gira cap a l’est, i serveix de límit amb Petrés. Entre els barrancs cal assenyalar els de Xocainet, Sant Esperit i Maladitja. La vila es troba situada a la falda de la serra Calderona, en la ribera dreta del riu Palància, amb carrers de pendent suau en general i una espaiosa plaça amb font al mig. Durant tota aquesta darrera centúria la població ha experimentat un notable creixement, actualment té uns 2.500 habitants. La parròquia té per titular Sant Antoni Abat i pertany a l’Arxiprestat de la Baronia-les Valls.
Les restes més antigues de la presència humana en aquest terme abracen des de l’edat dels Metalls al Neolític. Hi ha vestigis de l’època ibèrica al nord de la Font de la Vidriera, on a més de ceràmiques típiques d’aquesta època, se’n troben altres d’importació, de vernís negre, aquest assentament deu datar dels segles III al I a C. En un camp proper a Gilet s’han trobat restes d’una vil.la rústica important, amb restes de columnes, amb inscripció llatina i atuells comuns. En els seus orígens Gilet fou un alqueria musulmana, de què el rei Jaume I, després de la fundació del Regne de València, donà el 30 d’abril de 1249 unes terres al seu encarregat de la cavalleria Joan de Saragossa i més tard donà l’esmentada alqueria a Bernat de Palau, després es reintegrà a la Corona. El rei Pere el Cerimoniós concedí el terç del seu delme a Pere Guillem Català. El marqués de Llançol fou el darrer posseïdor del senyoriu.
Pel que fa a l’aspecte eclesiàstic, en un principi pertanyé a Sagunt, de la qual es va desmembrar en 1533. En temps de l’Arquebisbe Sant Joan de Ribera constava de noranta-sis cases de cristians nous. Es conserva en el temple parroquial una pintura sobre taula del segle XVI que representa la Mare de Déu de l’Estrella, a la qual se li celeben festes, juntament a Sant Miquel Arcàngel, el primer diumenge d’octubre i dies següents.
En el ternme es troba el monestir franciscà del Sant Esperit del Mont. La pietat de la reina Maria de Lluna, esposa del rei Martí l’Humà, el fa fundar amb totes les terres que comprenia la vall de Toliu en 1404. En suprimir-se els ordes religiosos en 1835 el cardenal Marià Barrio instituí en l’esmentat monestir una comunitat de sacerdots diocesans per tal que es dedicaren a les missions. El 21 de novembre de 1878 tornaren a instal.lar-s’hi els franciscans en l’esmentat indret. En la placeta del monestir es troba un monument al pare Pere Vives, autor del Catecisme publicat en 1740.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!