Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

21 de maig de 2010
0 comentaris

GATA DE GORGOS

Municipi situat en la conca del riu Xaló o Gorgos. La superfície del terme és molt accidentada i muntanyosa, amb alguns xicotets sectors plans. En el sector nord-oest l’altitud mitjana és de 100 metres; després, el terreny va elevant-se cap al sud, i sobrepassa els 400 metres en les Saldetes. Les altituds més importants són: el Tossal del Moro, amb 393 metres; i les Penyes Blanques, amb 386. Per la part sud travessa el barranc de Teulada, i forma el congost de la Gola, per on passa la carretera de València a Alacant. El riu Xaló creua el terme d’oest a est i hi alflueixen els barrancs del Cresol, de la Gola i de la Canella. Existeixen nombroses indútries artesanes dedicades a la manufactura de la palma i del mimbre, que han derivat en la gestació de tallers dedicats a la indústria del moble. El sobrenom de Gorgos el pren del riu que naix al terme de Benigembla i desenmboca en la mar per Xàbia. La vila es troba en el marge esquerre del riu Xaló. La població ha experimentat un notable creixement a través del segle XX, actualment té uns 5.500 habitants. La seua parròquia està dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel i pertany a l’Arxiprestat del Marquesat de Dénia.
Gata era una alqueria musulmana, que va conquerir el rei Jaume I, i la va donar a Gaspar d’Híjar. Estava habitada per moriscos, que en 1526 se sublevaren contra l’ordre de l’emperador Carles V, que els obligava a batejar-se, i es van unir als de Pedreguer i Xaló, i es refugiaren en el castell de Pop. En 1645, Jerònim d’Híjar, que posseïa el senyoriu, donà les terres als habitants del poble, mitjançant un pagament de tributs. A finals del segle XVII passà a ser propietat del comte d’Almodóvar i, per últim, pertanyé als dominis dels marqués de Cerdanyola. Vull dir que, casualitats de la vida, quan vaig fer classe a l’IES Ferran Casablancas de Sabadell, vaig residir a Cerdanyola del Vallés.
En un principi l’església depengué de Dénia, en 1534 es constituí com a parròquia independent. A començament del segle XVII es construí l’actual temple parroquial, a expenses de la família del comte Almodóvar, que fundà també dues escoles per a la instrucció dels xiquets i joves de la població. Existeix en els voltants del poble una xicotet pujol, on es troba l’ermita, construïda en 1762, dedicada al Santíssim Crist del Calvari, a qui se li professa gran devoció, en honor del qual se celebren festes el 6 d’agost.
El caseriu de Jesús Pobre, del terme de Dénia, situat a 121 metres d’altitud, en el vessant sud-oest del Montgó, pertanyé a la parròquia de Gata, com a annex, fins el 29 de desembre de 1953, en què es va independitzar com a parròquia. Té prop de 1.000 habitants. En el seu origen va ser un convent franciscà fundat pel venerable Pere Esteve Puig (1582-1658), baró de singular virtut, predicador apostòlic i que ja en vida gaudí de fama de santedat.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.