Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 d'agost de 2014
0 comentaris

FRONTERERS (V)

Haig de confessar que, com a bon fronterer, mai no he estat un creient de l’estat nacional. És un artefacte polític que pot ajudar a resoldre certs problemes, encara que pense que també en crea altres. Té tres basaments: les fronteres, la radical distinció entre ciutadans del propi estat i els estrangers, més la nació política amb el seu mite de la soberania nacional. Soberania que correspon en teoria al conjunt dels ciutadans, concretats en els que tenen dret al vot, però que solament l’exerciten en dipositar el seu vot a les urnes. Després, queda transferida -o segrestada, diuen altres- a la Cambra Legislativa. Una altra peça teòrica és la separació de poders: difuminada per la supeditació del legislatiu a l’executiu i la mediatització política del Poder Judicial, A aquestes altures del segle XXI, amb un imperi (EEUU) i el seu rival la Xina, la UE a què cada vegada més es van transferint esquinçalls de soberania del Regne d’Espanya, podem plantejar-nos el sentit de l’Estat nacional.

Per dalt, les grans decisions exigeixen un marc decisori de major abast (la qüestió és com articular-lo democràticament) i per baix, per tal de resoldre problemes pròxims als ciutadans, calen centres de decision locals.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.