Hem arribat a ser fronterers per evolució de mentalitat i cronològica. Educats dins d’una societat patriarcal i en centres escolars amb rígida separació de sexes, vivíem allò que les mullers són d’una determinada forma i els barons d’altra, determinada per la nostra respectiva estructura fisiològica. Les dones eren el sexe dèbil i els homes, el fort que havia de protegir-les cavallerescament. La vida i les reflexions nascudes de diàlegs i lectures, ens han fet comprendre que no eixisteix la dona, sinó les dones, ni el baró, sinó els barons, amb profundes diferències dins de cada gènere. I, per damunt de tot, ambdos som persones, la qual cosa significa que és molt més el que ens uneix que el que ens diferencia. Les diferències tenen tant un origen biològic com cultural, sense que sapiem en quina proporció. De tot açò, hem perdut la complicitat de gènere i hem descobert el plaer de l’amistat amorosa amb certes dones, les nostres germanes. Ens han ensenyat tant!