Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Una de les conquestes que, al nostre parer, ens dugué el passat segle XX, fou la DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS. La seua formulació inicial en les revolucions burgeses, nordamericana i francesa, era parcial. Corresponia a l’interés i mentalitat dels barons blancs, europeus i propietaris. El dret a la propietat privada i les llibertats de consciència i expressió, amb les garanties jurídiques per tal de protegir-les eren el seu substrat. L’empenta del moviment obrer i de la socialdemocràcia aconseguiren en el segle XX, constitucions que incorporaven Drets Fonamentals de contingut social. La segona guerra mundial amb els seus horrors genocides i l’ànsia descolonitzadora dels pobles oprimits dugueren a la proclamació d’aqueixa Carta Magna Universal el 10 de desembre de 1948 que conté no sols Drets civils i jurídics, sinó també socials, culturals i econòmics. La hipocresia és que tot just hi ha algun Estat que els acomplesca en la seua totalitat. Però, cada vegada som més les persones compromeses, que hem convertit la lluita per aquests Drets (al treball, a l’habitatge, a la sanitat, a l’educació) en la nostra lleialtat fonamental, inclús demanant la formulació i exigència de Drets d’una tercera o quarta generació, com el dret a l’aigua potable o el respecte al medi ambient o a la intimitat personal, cada vegada més avançats. Postura fronterera front a la hipocresia i impunitat dels grans Estats, aliats amb grans empreses transnacionals.