Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 d'abril de 2013

0 comentaris

François-Xavier Nguyên Van Thuân, cardenal de l’Església Catòlica

El 1975, François-Xavier Nguyên Van Thuân va ser nomenat per Pau VI arquebisbe de Ho Chi Minh (l’antiga Saigon), però el govern comunista va definir el seu nomenament com un complot i tres mesos després el va empresonar. Durant tretze anys va estar tancat a les presons vietnamites. Un cop alliberat, va ser obligat a abandonar Vietnam a on ja mai va poder tornar. Creat cardenal per Joan Pau II. Va morir a Roma el 16 setembre 2002.

«Durant la meua llarga tribulació de nou anys d’aïllament en una cel · la sense finestres -explicava el mateix Nguyên Van Thuân-, il · luminat en ocasions amb llum elèctrica durant dies sencers, o a les fosques durant setmanes, sentia que em sufocava per efecte de la calor, de la humitat. Estava a punt de la bogeria. Jo era encara un jove bisbe amb vuit anys d’experiència pastoral. No podia dormir. Em turmentava el pensament d’haver d’abandonar la diòcesi, de deixar que s’enfonsaren totes les obres que havia aixecat per Déu. Experimentava una espècie de revolta a tot el meu ésser ».

«Una nit, en el profund del meu cor, vaig sentir una veu que em deia: “Per què et turmentes així? Has de distingir entre Déu i les obres de Déu. Tot allò que has fet i voldries continuar fent: visites pastorals, formació de seminaristes, religiosos, religioses, laics, joves, construcció d’escoles, missions per a l’evangelització dels no-cristians …, tot això és una obra excel · lent, però són obres de Déu, no són Déu. Si Déu vol que tu deixes totes aquestes obres posant-te en les seues mans, fes-ho immediatament i tingues confiança en Ell. Ell confiarà les teues obres a altres, que són molt més capaços que tu. Tu has escollit Déu, i no les seues obres “».

«En les llargues nits de pressió, em va convèncer que viure el moment present

és el camí més senzill i segur per assolir la santedat. Aquesta convicció em va

suggerir una oració: “Jesús, jo no esperaré, vull viure el moment present omplint-lo d’amor. La línia recta està feta de milions de xicotets punts units uns als altres. També la meua vida està feta de milions de segons i de minuts units entre si. Si visc cada segon la línia serà recta. Si visc amb perfecció cada minut la vida serà santa. El camí de l’esperança està empedrat amb xicotets moments d’esperança. La vida de l’esperança està feta de breus minuts d’esperança. Com tu Jesús, qui has fet sempre el que li agrada al teu Pare. A cada minut vull dir-te: Jesús, t’estime, la meua veritat és sempre una nova i eterna aliança amb Tu. Cada minut vull cantar amb tota l’Església: Glòria al Pare i al Fill i l’Esperit Sant … ».

PD: El text és traducció del full ALELUYA de l’arquebisbat de València. Tant costa fer-ne una edició en la nostra llengua, senyor arquebisbe i bisbe auxiliar?