Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
6 de maig de 2010
0 comentaris
Francesc de Borja, el duc sant és el llibre guardonat amb
amb el Premi Joanot Martorell 2009, l’autor del qual és Josep Piera. I és el que acabe de llegir. És la vida novel.lada del duc sant, Francesc de Borja, III General de la Companyia de Jesús.
Nascut a Gandia, morirà a Roma el 1572, fill primogènit de Joan de Borja, III duc de Gandia, besnét d’Alexandre VI -segon papa Borja- i del rei Ferran el Catòlic. Hagué de fugir de Gandia, perquè havia perdut sa mare de xicotet i per la guerra de les Germanies. Arribà a Tordesillas, allí estigué al servei de Caterina d’Àustria, i ciutat on era reclosa la reina Joana la Boja. Casat amb Elionor de Castro, portuguesa, caigué en una profunda crisi arran de la mort de l’amic i poeta Garcilaso de la Vega i la de la seua estimada emperadriu Isabel. Fou nomenat virrei de Catalunya. I és a Barcelona on esdevé un home religiós. Ha de tornar a Gandia, ara ja com a IV duc, i assisteix la muller en la mort, i de seguida ingressa en la Companyia de Jesús. Fou el fundador de la primera universitat de la Companyia. Ajudà espiritualment Santa Teresa de Jesús, fou elegit III general dels Jesuïtes -com ja he dit abans- i fou canonitzat el 1671.
Com que enguany celebrem el cinqué aniversari del naixement de FRancesc de Borja, Josep Piera ens ha traslladat el que devia ser la vida d’aquesta persona del segle XVI. És un retrat humà del sant. Fa de molt bon llegir. I d’aquesta manera honorem, si cap una miqueta més, aquest valencià il.lustre i important.
PD: El quadre de Francesc de Borja és d’Alonso Cano, i poguí admirar-lo en la visita feta a Sevilla fa un temps.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!