Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
FRAGA IRIBARNE I EL CONGRÉS DE DIPUTATS
Ahir mirant i llegint la premsa em
vaig trobar un breu sobre el Congrés de Diputats. El títol deia que ?rechazan
dar el nombre de Fraga a una sala?. ERC, PNB i BNG no comparteixen la idea de
Manuel Marín, de donar el nom dels ponents de la Constitució a les sales de
reunions de la Cambra Baixa. I jo tampoc, afig. ERC al Congrés ja va declarar
que seria ?INADMISSIBLE? i ?VERGONYÓS? que es batejara una estànça amb el nom
de Manuel Fraga Iribarne, que va ser ministre del dictador Francisco Franco. I
jo també ho dic.
Sé que la memoria és molt dèbil. Ho
sé. Han passat 30 anys de les primeres eleccions democràtiques (o això diuen), i
ja volem oblidar que la Transició va ser una mena de perdó del franquisme. No,
no oblidem tan ràpidament. Sols voldria recordar que Lluís Llach ha fet la
pel.lícula Lluís Llach: la revolea
permanent arran dels fets que tingueren lloc a Vitòria el 3 de març de
1976. L?he vista no fa molt de temps. Ho he dit al bloc. I allí va quedar ben
clar la ?mena? de personatge polític que es aquest que s?anomena Manuel Fraga
Iribarne. I també el seu company Rodolfo Martín Villa (sí, aqueix de les
ulleres), ministre de Relacions Laborals per aquells dies. Sembla mentida que
un home de la talla de Manuel Marín (almenys el tenia considerat com un dels socialistes
amb el cap més ben moblat) haja fet aquesta proposta. De cap manera, sr. Marín
Guía, de cap manera.
Bona vesprada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ELE MANOLO
Un dia de sant Eugenio
yendo hacia el Pardo te conoció
y así en los años sesenta
poquito a poco y por los bajines
tú llenaste toda España
de paradores y de bikinis
igual dictabas
leyes de prensa y similares
que remojabas
tus calzones en Palomares.
Casi todas las semanas
tú salías en el NODO
y es que cuando uno sirve
es que sirve para todo.
Manolo Fraga Iribarne
con ese talle de avispa, con ese cuerpo serrano
Manolo Fraga Iribarne
con ese eterno cabreo que no lo salta un gitano
como puedes consentir que los que antes reprimias
hoy te ocupen negociados
y hasta subsecretarías
Manolo, ay Manolito
mételes caña, mételes caña
porque Manolo… ¡tú eres España!
Luego fuiste embajador
y es que lo tuyo es la diplomacia
y volviste con bombín
recién converso a la democràcia
y hoy estás en el banquillo
de leal jefe de oposición
y te pegas con tu padre
por defender la constitución.
Como se arrugan
con esa labia que Diós te ha dado
todos los miembros
en el congreso de diputados
Manolín no te contengas
Manolín no te recortes
que hasta tiemblan a tu paso
los leones de las Cortes
Manolo Fraga Iribarne
Tú si que eres el más grande,
nadie tiene tu calibre
Manolo Fraga Iribarne
quien te ha visto y quien te ve
defendiendo el mundo libre
si hasta te echas a la calle
sin mesura y sin templanza
exigiendo libertades,
sobre todo en la enseñanza.
Manolo, ai Manolito
En to lo alto clava la puya
¡Ele Manolo, la calle es tuya!
Manolo….
Toda España se estremece
de Almería hasta Betanzos
cuando ruges en las cortes
"¿A cuánto están los garbanzos?"
Manolo, ay Manolito
mételes caña, clava la puya
porque Manolo… ¡España es tuya!
Lletra i música: LA TRINCA
Hi estic absolutament d’acord. A Espanya hi ha personatges del franquisme que han aconseguit un reciclatge democràtic sense que hagin canviat gens o hagin mostrat empenediment. Tu avui parles den Fraga i jo avui he parlat de Samaranch al meu blog, curiós, no?
Tenim una monarquia heretada del feixisme, uns polítics heretats del feixisme, unes ideologies i uns comportaments heretats del feixisme en definitiva, un sistema "democràtic" heretat del feixisme; doncs ja m’agrada que no se n’estiguin de dir-ho clarament! Sí senyor! La democràcia espanyola és una concessió feixista i així ho conceben la majoria de la població, així que trobo normal que es lloï a aquells que han canviat el sabre pel ceptre i el casc per la corona.
Que ho vegi el món, com a Espanya tractem a Fraga, i que n’aprenguin italians i alemanys. Per quan una plaça Goebbels a Berlín?