Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
13 d'abril de 2010
1 comentari
FONTANARS DELS ALFORINS
Situat entre la serra Grossa i la d’Agullent. La superfície del terme forma un altiplà, anomenat Els Alforins, que comprén quatre partides de camp, envoltada al nord per la serra Grossa i al sud, com ja hem dit, per la d’Agullent. Les altituds principals són: Ponsenet, amn 968 metres, La Lloma Plana, amb 989; l’Alt de la Creu, amb 729; l’Alt del Moro, amb 971; La Replana, amb 994. La rambla de Fontanars travessa el territori d’oest a est. La superfície conreada ocupa quasi la meitat del seu sòl, gran part dels seus conreus són de secà: vinya, oliveres i fruiters. Unes poques hectàrees estan dedicades al regadiu, on es conreen, principalment, hortalisses. En la zona muntanyosa hi ha pinar, matorral i mont baix. Hi ha ramaderia: ovelles, cabres i porcs. La població del terme la formen diversos caserius: Cases de Vidal, Cases de Jordà, Cases de Cubells, Tortosa i Torrevellisca, disseminats per tota la campinya ¡ el poble està situat actualoment al centre de la vall, Té actuament uns 1.200 habitants. La parròquia està dedicada a la Mare de Déu del Roser i pertany a l’Arxiprerstat de la Costera.
Els Alforins correspongué a la zona que conquistà el rei Jaume I, i quedà incorporada al regne de València i pertanyé des de 1256 a la jurisdicció d’Ontinyent. El 1334 l’infant Joan Manuel, senyor de Villena i Ramon Berenguer, senyor d’Ontinyent, acordaren la divisió del seu terme, i quedà Els Alforins per a Ontinyent, cosa que no acceptaren els de Villena, i continuaren les desavinences, i això acabà amb un recurs als Reis Catòlics, per tal que solucionaren la qüestió, però tampoc no arribaren a cap acord. La intervenció de l’infant Enric, duc de Sogorb i l’emperador Carles V mantingueren la divisió feta en un principi. En 1927 Fontanars, a petició del veïnat, per Reial Ordre d’Alfons XIII, aconseguí la independència municipal, i quedà segregat d’Ontinyent.
Des d’antic existí l’església de Fontanrs, com a vicaria de Santa Maria d’Ontinyent. Té pica baptismal des de 1810; la Capella de la Comunió s’inicià en 1867 i es beneí en 1869; el campanar es reconstruí quasi en la seua totalitat entre els anys 1915 i 1916. Té un cementyeri, construït en 1851, l’ermita del Santíssim Crist de les Meravelles. El 29 de desembre de 1953 s’emacipà de la parròquia de Santa Maria d’Ontinyent. Celebra festes de moros i cristians a la patrona i titular la Mare de Déu del Rosasr els primers dies de setembre. Hi ha oratoris públics en els heretats del Fondó, Torrefiel, Sucrer, Navarro, Torrevellisca, Pins, Sant Josep, Rat, Alcúdia, Tortosa i Poblet.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Angel.
Fontanars te un restaurant, que el recomane. S’anomena Julio, vaig sopar allí el dissabte, un éxit.
Germán Oltra.