Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

14 de juliol de 2010
0 comentaris

FIGUEROLES DE DOMENYO (HIGUERUELAS)

Municipi situat en la serrania de Xelva, en la zona de parla castellana del PV. La superfície del terme és muntanyosa i predomina el juràsic. L’altitid es manté sempre per damunt dels 600 metres i assoleix en els cims els 1.000 metres. Per la part nord se suspenen el Cerro Carnoso, Cerro Gordo, Cerro Picayo i Penyas de Déu, el cim del qual queda ja fora del terme. Cap a l’oest s’alcen les Penyes de les Estacas i el Rodeno; cap al sud el Puntal de la Creu i l’Alt de la Buitrera. El barranc de la Lloma, la rambla Salceda i la del Villar travessen aquest terme. El terreny conreat ocupa quasi la meitat del total del sòl. Els conreus predominants són els de secà: vinya, oliveres, cereals i fruiters. La principal indústria és l’extracció i transformació del caolí, per a la qual compta amb quatre fàbriques. Darrerament ha experimentast un notable descens de població, actualment té uns 800 habitants. El poble està edificat en la falda d’una muntanya, contrafort de les Penyes de Déu. La seua parròquia té per titular Santa Bàrbara i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu de la Pau.

Els vestigis més antics es remunten a l’època ibèrica. En la confluència dels barrancs de Barcelón i de la Majada s’han trobat restes d’un poblat amb defensa natural. En el salt de les Roges, vertent meridional de les Penyes de Déu, han aparegut ceràmiques, anells de ferro i pedres de molí, i en Villapardo, a uns dos quilòmetres de Figueroles, en el cim del turó queden restes de visibles habitacions i edificis que degueren tenir una relativa importància, a jutjar pels grans carreus i les restes de cornises que es veuen, que juntamenty amb els fragments de ceràmiques trobats indiquen l’existència d’un poblat ibèric, posteriorment habitat en l’època romana. D’aquests temps s’han trobat vestigis d’una vil.la rústica en les Mazorras, on s’han trobnat trossets de paviments de maó romboidal; en altres parts també s’han trobat vestigis de l’època romana.

En el segle XVIII Figueroles era una masia aïllada, que per tenir moltes figueres plantades al seu voltant, fou anomenada “Masia de les Figueroles”. Més endavant s’establiren colons que constituïren una entitat depenent de Domenyo. Pertanyé a la jurisdicció de Xelva, per reial decret de Ferran VII, en 1825, es va constituir en municipi independent.

Figueroles fou creada parròquia en 1888, pel bisbe de Sogorb, Francesc d’Assís Aguilar Serrat, a la diòcesi de la qual aquesta població sempre pertanyé. El seu temple parroquial posseeix una imatge de Santa Bàrbara; una creu processional de fusta; i una emotiva imatge del Crist de la Pietat, tot del segle XVIII, i una creu processional de metall, del segle XIX. Pertanyé al bisbat de Sogorb fins l’11 de juliol de 1960, moment en què va ser incorporada a la diòcesi de València.

PACTE? QUIN PACTE?
03.08.2006 | 7.32
A General
ARTICLES DE REPOM (6)
31.05.2009 | 6.03

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.