Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La pandèmia ha estat una veu d’alarma del que veiem que ens podía succeir, però mai ens ho havíem pres seriosament, doncs mai havíem viscut una situació semblant. El mateix podría tornar-nos a passar en breu amb els efectes del canvi climàtic. Segons Bill Gates, el canvi climàtic podría matar 5 vegades més persones que el Covid19. Aquest virus ens ha posat en l’espill de la realitat. Ens ha mostrat com som, ens ha permés prendre’ns el pols sobre quin nivel de democràcia tenim, on estan els nostres interessos de veritat, si el que més ens importa és el diner o les persones. La pandèmia ens ha demostrat, al nostre pesar, que tots necessitem de tots, ho vulguem o no. Ens ha fet experimentar un sentiment compartit de vulnerabilitat. No som capaços de controlar-ho tot. Davant certes circumstàncies estem indefensos, inclús tenint diner i poder… Potser aquesta evidència podría suposar un “instant de lucidesa” des del qual poder començar a rectificar algunes coses. Què fer?
Cal plantejar-se a nivel personal què hem aprés de la nostra experiència i què podríem corregir en la nostra pròpia forma de viure, al nostre nivell.
Per una altra part hauríem d’arribar a establir “grans contractes socials”, avanços, acords irrenunciables en materia social, política, ecoòmica…).
No obstant això, és vital adonar-nos que l’actitud ciutadana, la seua força reivindicativa, té més poder del que ens poguera semblar. Cal organizar i desenvolupar aquest tipus de dinàmiques reivindicatives, per a què no queden en guirigalls de carrers. Cal articular associacions locals (marees, col.lectius de lluita mediambiental, projectes alternatius al funcionament capitalista) que es mostren socialment i demostren que hi ha una altra forma de fer les coses. No estem donant el canvi que ens cal al sistema, tal vegada, perquè potser tampoc ho desitgem realment. Sols es pretén, que dins del sistema millore la nostra situació, es corregisquen els nostres problemas, atenguen les meues necessitats. Cal tindre en compte que el capitalisme s’ha convertit en un fenòmen antropologic. Hem nascut amb ell i ens hi hem criat, educat, format… és difícil plantejar solucions o alternatives fora d’ell.
La pandèmia en aquesta ocasió, no ha generat teixit social nou, com va poder fer el 15M en el 2008. Però els moviments de base ja están plantejant, per davall del capitalisme, una altra fiorma d’entendre la vida i l’organització social, l’economia, la cura… Hi ha cauces per a viure alternativament al capitalisme i aquests espais marginals, en principi, són “badalls” al sistema que hem d’anar obrint, donant suport i desenvolupant en els espais on vivim.
Lamentablement ens trobem submergits en un curt termini polític: sols interessa fer plantejaments de cara a les principals eleccions. No es pot esperar de la políticai els polítics un canvi social o una alternativa al sistema, ja que ells en viuen, i es nodreixen del seu funcionament. El recorregut cap a la superació del capitalisme és llarg i precisa d’un aprenentatge i una pedagogia a llarg termini, però mentre caminem en aqueixa dirección cal crear camins d’ESPERANÇA, perquè ens estem introduint en un greu nihilisme social. Sorgeix una nova pandèmia. La pandèmia social. Els joves sense futur poden ser una bomba de rellotgeria, pel model de ciutadà que pot suscitar aquesta situació prolongada que hipoteca el futur de molts joves.
Hauríem de plantejar 4 o 5 grans lluites, grans objectius a aconseguir en un terme mitjà i treballar a mort per ells. Algunes possibilitats podrien ser:
1. Canvi climàtic
2. Defensa de la persona per damunt dels interessos econòmics. Atenció dels més febles de la nostra societat, afrontar el problema de l’emigració, cures de les persones vulnerables, sanitat universal… Els impostos ajuden al benestar general.
3. Lluitar per una economia basada en el bé comú.
4. Lluita contra la desigualtat: augnentar els impostos a les grans fortunes, desmuntar els paradisos fiscals, Tasa Tobin…
Podrien ser els objectius més immediats per anar donant la volta a la truita o, almenys, per a humanitzar el sistema actual.