Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de març de 2012
0 comentaris

FESTIVITAT DE SANT JOSEP

     Pel seu interés i contingut us penge l’homilia del P. Abat de Montserrat d’avui, festivitat de Sant Josep. 

 SOLEMNITAT DE SANT JOSEP

Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat
19 de març de 2012
Mt 1, 16.18-21.24
 
Avui, germans  i germanes  estimats,  celebrem  amb  joia  la  solemnitat de  sant  Josep, aquell  home,  d’un  llogarret  perdut  al  mig  d’una  vall  de  Galilea,  que  ha  esdevingut conegut arreu del món cristià i molt popular a la nostra terra. Avui lloem Déu i li donem gràcies per l’obra que va fer en la persona del nostre sant i per l’obra que li va confiar, prop de Jesús infant, al servei de la salvació del món. El testimoniatge de sant Josep que en dóna l’evangeli és el d’un home de fe, bo i fidel, que tot i el desconcert que li provoca la gravidesa de Maria, la seva estimada, amb la qual tenia previst unir-se en matrimoni, es fia de la Paraula de Déu que li és adreçada i s’esmerça promptament a posar-la en pràctica. S’adona que el pla diví li demana de modificar el seu projecte de 
vida. I és prou generós per adaptar-lo respectuosament al pla de Déu. Té consciència de trobar-se davant un misteri inefable que s’escapa a la seva comprensió plena. I pot intuir que li portarà dificultats, perquè coneix prou l’Escriptura que és proclamada cada dissabte a la sinagoga per saber que mai les coses de Déu no són flors i violes. Avui donem gràcies per aquest home de Déu i ens confiem a la seva pregària.
 
La litúrgia d’avui, però, tot fixant-se en la missió de sant Josep, es fixa en la dels qui formem l’Església. Hi veu una relació estreta entre la missió de l’espòs de Maria i la nostra. A ell, li fou confiada –tal com hem sentit a l’evangeli- la persona de Jesús i els inicis  del  pla  de  salvació  de  la  humanitat  que  començava  precisament  amb l’encarnació  del  Fill  de  Déu.  I,  d’una  manera  semblant,  al  conjunt  de  l’Església  i  a cadascun  dels  seus  membres  –a  nosaltres  també,  doncs- ens  ha  estat  confiat  de custodiar el misteri de la salvació que ens ha revelat Jesucrist i de fer-lo avançar als nostres  dies  cap  a  la  seva  plenitud (cf.  oració  col·lecta). En  altres  paraules,  ens  ha estat confiat de fer present Jesucrist en el nostre món i de treballar perquè tothom el conegui  i  pugui  entrar  en  relació  d’amistat  i  de  vida  amb  ell.  Així  el  pla  diví  de  la 
salvació, que no és altre que l’alliberament integral de les persones, s’anirà obrint camí a l’interior dels  cors per portar-hi llum, pau i joia. Així, també, la  societat s’anirà  fent més solidària i avançarà cap a aquella fraternitat universal que Déu té pensada des de l’inici de la creació. Una fraternitat centrada en Jesucrist, el germà gran de cada ésser humà.
El misteri que ens ha estat confiat, a semblança del que fou confiat a sant Josep, no és altre, doncs, que Jesucrist i el seu Evangeli. Això significa que hem d’acollir la Paraula de Déu en el propi interior com a font de vida i que hem de viure intensament, també, la  celebració de  l’Eucaristia  i  dels  altres  sagraments.  Ara  bé,  aquesta  dimensió d’acolliment  i  d’anunci  no esgota  les  exigències  del misteri  que  ens  ha  estat  confiat perquè el fem avançar cap a la plenitud. Cal, a més, l’amor als altres, que es fa concret en la solidaritat i en el compromís per construir una societat millor; i en situacions de més emergència, oferint l’aportació solidària que puguem. Com afirma el Papa Benet XVI, “la solidaritat és en primer lloc que tots se sentin responsables de tots” (Caritas in 
veritate,  38).  Per  això,  els  problemes  socials  han  de  despertar  la  nostra  sensibilitat cristiana, particularment ara que cada dia s’agreuja més la crisi econòmica empobrint moltes famílies  i  creant  situacions límit; ara que el  sofriment i la manca  d’esperança penetren  tants  àmbits  de  la  vida  quotidiana.  Darrere  la  crisi,  hi  ha  una  profunda mancança ètica, que és mancança d’amor, de solidaritat i de justícia. No podem restar-hi indiferents, els qui hem rebut la missió de custodiar l’Evangeli de Jesucrist per fer-lo vida de la humanitat. Les solucions no són fàcils, però hem d’evitar que es busquin en 
maneres  de  fer  que  fragilitzen  els  treballadors  i  els  fan  minvar  els  seus  drets,  que penalitzen les persones amb menys recursos, com ara en els casos de les hipoteques que no es poden pagar. Els  cristians,  seguint l’ensenyament de  Jesús que ens diu  que és possible  una altra manera de gestionar les coses, hem de col·laborar a fer una reflexió que ajudi a sortir de  la  situació  actual  i  a  no  tornar  a  caure  en  les  pràctiques  que  l’han  provocada. 
Aquesta  reflexió  ens  hauria  de  portar  a  orientar  l’economia  cap  a  satisfer  les necessitats de les persones i de les famílies, perquè el criteri central d’una economia ètica ha de ser el respecte a la dignitat de la persona i a la dignitat del treball. El papa Benet XVI ho diu d’una manera molt gràfica: “el mercat no és ni ha de convertir-se en l’àmbit on el més fort sotmeti el més feble”, i encara, l’economia ha d’estar orientada per “una ètica amiga de la persona” (cf. Caritas in veritate, 36 i 45). No tot això és cosa que estigui al nostre abast. Però amb la pregària, amb el nostre compromís, amb el diàleg  que  crea  opinió,  amb  el  vot  democràtic,  podem  ajudar modestament  a  trobar nous  camins.  Sabem  –com  diu  un  document  recent  de  la  HOAC  i  la  JOC- que  la situació actual de “l’economia demana unes mesures polítiques concertades en l’àmbit internacional  que  subordinin  l’economia  financera  a  l’economia  productiva.  Per  això cal, –continuen dient- com ha demanat insistentment Benet XVI i el Pontifici  Consell Justícia  i Pau,  una reforma  del  sistema  financer  internacional  […] per  avançar  en  la justícia social i en la comunió de béns, redistribuint efectivament la riquesa existent; i alhora  cal  controlar,  també,  l’economia  especulativa  i frenar  l’afany  desmesurat  de lucre” (cf. Comunicat conjunt del 17 de febrer del 2012).
El misteri  de  la  salvació que  en  els  seus inicis  fou  confiat  a  sant  Josep  i després  a l’Església  perquè  a  través  del  temps  l’anés  portant  a  plenitud,  ara  es  fa  present en l’Eucaristia.  Aquest  misteri  no  és  altre  que  Jesucrist  que  es  lliura  per  alliberar-nos  i obrir-nos les portes d’una existència plena en el Regne del cel. Acollim-lo, amb la fe i la disponibilitat de sant Josep. I fem-lo vida de la nostra vida.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.