Pel seu interés i contingut us penge l’homilia del P. Abat de Montserrat d’avui, festivitat de Sant Josep.
SOLEMNITAT DE SANT JOSEP
Homilia del P. Josep M. Soler, abat de Montserrat
19 de març de 2012
Mt 1, 16.18-21.24
Avui, germans i germanes estimats, celebrem amb joia la solemnitat de sant Josep, aquell home, d’un llogarret perdut al mig d’una vall de Galilea, que ha esdevingut conegut arreu del món cristià i molt popular a la nostra terra. Avui lloem Déu i li donem gràcies per l’obra que va fer en la persona del nostre sant i per l’obra que li va confiar, prop de Jesús infant, al servei de la salvació del món. El testimoniatge de sant Josep que en dóna l’evangeli és el d’un home de fe, bo i fidel, que tot i el desconcert que li provoca la gravidesa de Maria, la seva estimada, amb la qual tenia previst unir-se en matrimoni, es fia de la Paraula de Déu que li és adreçada i s’esmerça promptament a posar-la en pràctica. S’adona que el pla diví li demana de modificar el seu projecte de
vida. I és prou generós per adaptar-lo respectuosament al pla de Déu. Té consciència de trobar-se davant un misteri inefable que s’escapa a la seva comprensió plena. I pot intuir que li portarà dificultats, perquè coneix prou l’Escriptura que és proclamada cada dissabte a la sinagoga per saber que mai les coses de Déu no són flors i violes. Avui donem gràcies per aquest home de Déu i ens confiem a la seva pregària.
La litúrgia d’avui, però, tot fixant-se en la missió de sant Josep, es fixa en la dels qui formem l’Església. Hi veu una relació estreta entre la missió de l’espòs de Maria i la nostra. A ell, li fou confiada –tal com hem sentit a l’evangeli- la persona de Jesús i els inicis del pla de salvació de la humanitat que començava precisament amb l’encarnació del Fill de Déu. I, d’una manera semblant, al conjunt de l’Església i a cadascun dels seus membres –a nosaltres també, doncs- ens ha estat confiat de custodiar el misteri de la salvació que ens ha revelat Jesucrist i de fer-lo avançar als nostres dies cap a la seva plenitud (cf. oració col·lecta). En altres paraules, ens ha estat confiat de fer present Jesucrist en el nostre món i de treballar perquè tothom el conegui i pugui entrar en relació d’amistat i de vida amb ell. Així el pla diví de la
salvació, que no és altre que l’alliberament integral de les persones, s’anirà obrint camí a l’interior dels cors per portar-hi llum, pau i joia. Així, també, la societat s’anirà fent més solidària i avançarà cap a aquella fraternitat universal que Déu té pensada des de l’inici de la creació. Una fraternitat centrada en Jesucrist, el germà gran de cada ésser humà.
El misteri que ens ha estat confiat, a semblança del que fou confiat a sant Josep, no és altre, doncs, que Jesucrist i el seu Evangeli. Això significa que hem d’acollir la Paraula de Déu en el propi interior com a font de vida i que hem de viure intensament, també, la celebració de l’Eucaristia i dels altres sagraments. Ara bé, aquesta dimensió d’acolliment i d’anunci no esgota les exigències del misteri que ens ha estat confiat perquè el fem avançar cap a la plenitud. Cal, a més, l’amor als altres, que es fa concret en la solidaritat i en el compromís per construir una societat millor; i en situacions de més emergència, oferint l’aportació solidària que puguem. Com afirma el Papa Benet XVI, “la solidaritat és en primer lloc que tots se sentin responsables de tots” (Caritas in
veritate, 38). Per això, els problemes socials han de despertar la nostra sensibilitat cristiana, particularment ara que cada dia s’agreuja més la crisi econòmica empobrint moltes famílies i creant situacions límit; ara que el sofriment i la manca d’esperança penetren tants àmbits de la vida quotidiana. Darrere la crisi, hi ha una profunda mancança ètica, que és mancança d’amor, de solidaritat i de justícia. No podem restar-hi indiferents, els qui hem rebut la missió de custodiar l’Evangeli de Jesucrist per fer-lo vida de la humanitat. Les solucions no són fàcils, però hem d’evitar que es busquin en
maneres de fer que fragilitzen els treballadors i els fan minvar els seus drets, que penalitzen les persones amb menys recursos, com ara en els casos de les hipoteques que no es poden pagar. Els cristians, seguint l’ensenyament de Jesús que ens diu que és possible una altra manera de gestionar les coses, hem de col·laborar a fer una reflexió que ajudi a sortir de la situació actual i a no tornar a caure en les pràctiques que l’han provocada.
Aquesta reflexió ens hauria de portar a orientar l’economia cap a satisfer les necessitats de les persones i de les famílies, perquè el criteri central d’una economia ètica ha de ser el respecte a la dignitat de la persona i a la dignitat del treball. El papa Benet XVI ho diu d’una manera molt gràfica: “el mercat no és ni ha de convertir-se en l’àmbit on el més fort sotmeti el més feble”, i encara, l’economia ha d’estar orientada per “una ètica amiga de la persona” (cf. Caritas in veritate, 36 i 45). No tot això és cosa que estigui al nostre abast. Però amb la pregària, amb el nostre compromís, amb el diàleg que crea opinió, amb el vot democràtic, podem ajudar modestament a trobar nous camins. Sabem –com diu un document recent de la HOAC i la JOC- que la situació actual de “l’economia demana unes mesures polítiques concertades en l’àmbit internacional que subordinin l’economia financera a l’economia productiva. Per això cal, –continuen dient- com ha demanat insistentment Benet XVI i el Pontifici Consell Justícia i Pau, una reforma del sistema financer internacional […] per avançar en la justícia social i en la comunió de béns, redistribuint efectivament la riquesa existent; i alhora cal controlar, també, l’economia especulativa i frenar l’afany desmesurat de lucre” (cf. Comunicat conjunt del 17 de febrer del 2012).
El misteri de la salvació que en els seus inicis fou confiat a sant Josep i després a l’Església perquè a través del temps l’anés portant a plenitud, ara es fa present en l’Eucaristia. Aquest misteri no és altre que Jesucrist que es lliura per alliberar-nos i obrir-nos les portes d’una existència plena en el Regne del cel. Acollim-lo, amb la fe i la disponibilitat de sant Josep. I fem-lo vida de la nostra vida.