Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
22 de juliol de 2011
1 comentari
FESTIVITAT DE MARIA DE MAGDALA, 22 de juliol
Avui l’Església Catòlica celebra la festivitat de Maria de Magdala. M’ha arribat el Manifest del Col.lectiu de Dones en l’Església, per la Paritat, arran de la celebració de la seua patrona Maria de Magdala. Ací el teniu:
El Col—lectiu de Dones en l’Església, per la Paritat, en la celebració del dia de la seva patrona Maria de Magdala i dins la commemoració dels 25 anys de la nostra història, MANIFESTEM:
Que al llarg d’aquests temps i volent ser fidels a l’Evangeli on veiem que Jesús, malgrat els costums culturals del seu temps, va tracta les dones com iguals com ho demostren els seus diàlegs, molt principalment amb Maria Magdalena (Jn. 20,17), amb la Samaritana (Jn. 4,7-27), amb Marta (Jn. 11,25-27) i tantes d’altres, hem tingut molt clar que el nostre primer i principal objectiu és arribar a la paritat en tots els estaments de l’Església Catòlica.
Amb aquesta finalitat, i dins la nostra organització, es perceben dues línies
estratègiques d’actuació, que, enfortides per la pregària i tenint present les
paraules de Jesús: Si algú vol ser el primer, que es faci el darrer de tots i servidor de tots (Mc. 9,35), són:
PRIMERA.- No es pot negar a les dones, per ser dones, el dret al ministeri ordenat. Si Maria de Magdala va rebre l’encàrrec d’anunciar la resurrecció als deixebles, pensem que les excuses per no permetre l’accés al ministeri, com està explicitat en l’art. 1024 del Codi de Dret Canònic, és persistir en una ceguesa voluntària que no ajuda en cap àmbit pastoral, i
SEGONA Caldria plantejar una Església desclericalitzada. L’organització comunitària no necessàriament ha d’ésser jeràrquica. Som grups de creients amb diferents carismes al servei dels germans i germanes, principalment de les persones més necessitades. Per això, voldríem viure com les primeres comunitats: Tots els creients vivien units, tot ho tenien al servei de tots/es (Ac 2,44). I a (1Co 16,15)
Germans, us faig encara aquesta petició: ja sabeu que Estèfanes i la seva família són les primícies d’Acaia i que s’han posat al servei del poble sant. Explicita ben clar qui estava al servei del poble; eren les famílies conegudes de Pau, persones normals sense cap jerarquia i malgrat això, eren les responsables de l’església d’Acaia.
PER AIXÒ, en la nostra festa onomàstica volem recordar els nostres objectius i les nostres maneres de concebre la paritat en l’estructura eclesial, perquè esdevingui més evangèlica.
22 de Juliol de 2011
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si no fos per la data, hagues cregut que era un escrit d’abans de les Reformes/Ruptures d’en Lutero, Calví i altres…
Pot ser a aquest col·lectiu se li tindria d’informar que ja fa uns quants segles que hi han esglésies cristianes que ténen superat (per portar-ho a la pràctica dia rera dia) això que demanen a l’església catòlico-romana. I fer-lis entendre que demanar segons què a segons qui pot ser signe de “despiste”, de voler marejar la perdiu, de voler fer-se veure, de voler crear confusió, de fer aparèixer una institució com el que no és, etc., etc. Valdria més que cerquesin una església que acollis aquest col·lectiu. Ara rai que, acabada la dictadura d’en Franco, és més fàcil contactar amb els protestants, evangèlics i d’altres denominacions tant o més cristianes que l’ECR (jo en cònec unes quantes)… Encara que el monstre nacionalcatòlic no hagi desaparegut del tot, cada dia els cristians som més per tot arreu. Seguir per aquest camí (intentar canviar una institució tant àvida de poder com és l’ECR) és trobar-se enfront d’una paret. Millor abandonar la institució, i a veure què passa…
Atentament, i que no els hi manqui l’Esperança!