Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT
En
una setmana importantíssima per als que parlem aquesta llengua en què us
escric, hem celebrat i/o rememorat Sant Jordi –Patró de Catalunmya i Dia del
Llibre-, la Batalla
d¡’Almansa –que quan el mal en ve a tots “alcança”- i avui celebrem la
festivitat de la Mare
de Déu de Montserrat.
A
la muntanya i monestir de Montserrat he estat quatre vegades –no són moltes- i
sempre m’agrada tornar-hi. El que primer cal destacar és que el monestir va ser
fundat per l’abat Oliba, desplaçat del monestir de Ripoll, al segle XI. I és
l’any 1410 quan fou declarat abadia independent.
Del
monestir antic sols tenim avui dia la portalada romànica i i la galeria del
claustre gótic, de l’any 1460. L’església actual fou edificada entre els anys
1565 i 1592. És d’una sola nau de 68
m de llargada per 20 d’amplada i 33 d’alçada. La façana
que podem contemplar avui va ser inaugurada l’any 1901. I l’absis és de l’any
1880.
Pel
que fa a la imatge de la Mare
de Déu, també anomenada la
Moreneta, podem dir que és una talla romànica, del XII,
tallada en fusta. Venerada en el seu propi cambril, sobre l’altar major de
l’església.
De
totes les celebracions litúrgiques de la comunitat religiosa, cal destacar la
primera missa del dia, cantada per l’Escolania, i la missa conventual. Al
migdia canten la Salve
i, a la nit, el Sant Rosari, les Vespres i el Virolai.
El
monestir duu més de mil anys d’història i ha estat, és i serà el centre
espiritual de Catalunya. I així ho sentim també molts valencians que trobem a
faltar un monestir amb què el poble valencià s’identifique plenament –no el
tenim- o, almenys, no el sé identificar.
Aquest matí, gràcies a Canal 33, he pogut unir-me des del meu poble a la celebració de la Missa Conventual de Montserrat. Ha estat presidida pel cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Entre els nombrosos assistents he pogut veure el president de la Generalitat, Jordi Pujol. Ha estat una celebració d’aquelles que trobem a faltar al PV. Tant difícil és veure i entendre que la llengua del poble és el valencià i celebrar l’Eucaristia en la nostra llengua… En fi, felicitats a totes les Montserrats i sort tenim que encara hi ha espais de llibertat i de trellat dins de l’Església.
Ací teniu la lletra del Virolai.
Virolai
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel,
il· lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Amb serra d’or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau;
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dincs vostre mantell blau.
Alba naixent d’estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.
Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d’Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.
Doneu consol a qui la pàtria enyora,
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.
Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.
Ditxosos ulls, Maria, els que us vegin!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.
Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d’encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.
Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.
Rosa d’abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il· lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.
Jacint Verdaguer
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per cert que avui el Canal 33 ha tallat de forma miserable el final del cant del Virolai per par de l’Escolania de Montserrat. Total per connectar amb un esdeveniment esportiu dominical. Per a ells és més important veure una colla d’hòmens suats fent córrer la pilota, que la dignitat d’un dels himnes de la nostra nació. Salutacions Àngel i fins aviat.