Els Papers de Santa Maria de Nassiu

De tota manera us faré cinc cèntims de com visc aquestes festes enguany. Enguany, per primera vegada en la història de Benicolet, es féu la presentació de les Festes Patronals divendres, cosa que darrerament venia demanant-se ja perquè, si no, els actes del dissabte quedaven amb massa poc de temps d’un a l’altre. La nostra colla no deixàrem de faltar a la cita anual del SOPAR DE LA SARDINA. No recordem quants anys fa que té lloc aquest sopar… uns quants. El que plat consta d’una sardina, un ou caigut i un poquet de guarnició. A més del raïm que sempre sol acompanyar aquest plat, uns se’l mengen al mateix temps, jo tinc costum de menjar-me’l després. Tenim de postres uns bons melons que sempre ens facilita l’amic Alfonso. I com no podia ser d’altra manera, café, copa i puro (per als que en volen). Som ja uns 3o comensals. I cada any augmenta el nombre. A continuació solem prendre alguna coseta i anem a l’entrada del poble a moure un poc el cos (ballar…).

Enguany l’acte de presentació comptà amb Antoni P. Canet, director de cimena i llutxentí. Ens va fer una presentació molt amena i alunyada del que són les “tradicionals” presentació de mantenidors a l’ús. Féu un repàs del que havia estat la seua vida, la relació de la seua família (sobretot son pare i ell mateix) amb Benicolet, recordà la feina ingent de don Víctor Àrias,  sacerdot benicoletà, que fou qui més bregà perquè Albaida comptara amb uns Institut Nacional d’Ensenyament Mitjà (era la denominació d’aleshores) i que ha permés que la Vall d’Albaida compte en aquest moment amb generacions i generacions de gent molt preparada i que destaca en diversos camps. I encara afegiré: quant més xicotet era el poble millors resultats ha obtingut de l’existència d’aquest institut.

I ahir tenia lloc l’Entrada de Moros i Cristians cap a les 20h00. Comptem en aquest moment amb cinc comparses, cosa que, per a u  poble d’uns 500 h, considere que està molt bé. Poguérem presenciar el colorit dels vestits, escoltar els sons de la música que et penetren de veritat, etc.

Posterioment, vaig sopar a casa, al carrer, ara ho podem fer perquè l’Ajuntament “tanca” el poble per a la circulació de vehicles a partir de les 20h00 fins a les 3h30 i així tot el món pot treure al davant de casa les seues taules i cadires i sopar tranquil.lament. A casa vingueren la Comparsa Tartessos, de Llutxent. El meu cunyat és llutxent i membre d’aquesta comparsa, juntament amb la meua germana. I comparsa que compta amb la Sra. Diputada a les Corts Valencianes, Juana Segarra, de Llutxent, que també ens acompanyà al sopar. Xerràrem, no de política, ni era dia ni lloc. I així fins que arribà les 2h30 de la matinada en què vam anar al ball, passàrem abans per ca Ma. Carmen i Vicent, uns altres “moros”, -ara d’Agullent-.

Ací acabaria la cosa… però durant la revetlla poguí saludar Borja Ferrer, membre de l’orquestra Zeppelin, a qui vaig examinar enguany de Valencia: llengua i literatura de 1r. I també ens saludàrem amb una lectora d’aquest bloc (això no passa cada dia que, al ball del poble, et trobes una lectora), es tractava de Neus, de Llutxent. I des d’ací, encara que sembla que serà una actuació “privada” ja us puc anunciar que Toni de l’Hostal actuarà el dia 14 d’agost a Llutxent… i si podem -esperem que sí- allí acudirem. I com m’ho digueren ho dic: Adrià, de Banyeres, apunta-t’ho a l’agenda… el 14 t’esperem a Llutxent.